Torres Venecianes de Barcelona
Les Torres Venecianes, una porta d’entrada a Montjuïc
L’any 2014, una de les Torres Venecianes, situades als peus de Montjuïc, va obrir les portes per primera vegada al públic gràcies al festival 48H Open House Barcelona. El 2016 vaig aprofitar l’oportunitat per visitar-la, ja que no és possible accedir-hi de manera habitual. Només es pot fer en dates puntuals, com ara durant alguns caps de setmana en què se celebra aquest festival.
Actualment, les Torres Venecianes són un dels monuments més icònics de Barcelona. Estan situades a l’inici de l’avinguda de la Reina Maria Cristina, a la plaça d’Espanya, una a cada banda de l’avinguda.
Després d’un concurs organitzat per l’Ajuntament de Barcelona, les torres es van construir entre els anys 1927 i 1929. El projecte guanyador va ser el de l’arquitecte Ramon Reventós i Farrarons. El seu disseny està inspirat en el campanar de la basílica de Sant Marc de Venècia. D’aquí prové el nom amb què les coneixem.
Es tracta de dues torres de planta quadrada i 44 metres d’alçada. Es van concebre com una porta d’entrada monumental per donar la benvinguda als visitants de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
Història i construcció de les torres
Fidels als principis arquitectònics del moment, es van construir amb pedra artificial i obra vista. Eren materials menys nobles que els utilitzats en altres construccions monumentals.
Una vegada acabada l’Exposició Internacional, les torres s’havien d’enderrocar. Tanmateix, com va passar amb altres construccions d’exposicions internacionals celebrades arreu del món, finalment es van conservar.
Avui formen part del patrimoni arquitectònic de Barcelona i estan protegides com a Bé Cultural d’Interès Local.
Al llarg dels anys s’han restaurat en dues ocasions. La primera intervenció va tenir lloc entre els anys 1987 i 1988. Posteriorment, durant força temps, les torres van estar envoltades d’una xarxa de protecció per evitar possibles danys als vianants en cas de despreniments.
No va ser fins a la segona restauració, a finals de 2013, que es va poder retirar aquesta xarxa i recuperar-ne l’aspecte habitual.
En el moment de la meva visita, una de les torres es podia visitar de manera esporàdica. L’altra s’utilitzava com a magatzem per part de l’entitat d’obres públiques de l’Ajuntament de Barcelona.
La visita a l’interior de la torre
La visita va ser força senzilla, tot i que l’espera va ser llarga. Després d’una hora i mitja de cua, finalment vaig poder entrar.
L’accés era molt restringit. A la part superior només hi podia haver un nombre molt reduït de persones alhora. A més, el recorregut fins al mirador era llarg i calia pujar una escala de 200 esglaons.
Un cop a l’interior, vam començar la visita a la base de la torre, amb una planta quadrada de 7,2 metres de costat. Allà ens van fer una explicació força àmplia sobre la construcció i la història de l’edifici, que us resumeixo en els paràgrafs següents.
Cal destacar que l’edifici no disposa de cap element que no formi part de la seva pròpia construcció.
A continuació, vam començar a pujar els 200 esglaons. Durant el recorregut vam passar per davant de petites finestres, algunes de les quals tenien reforços per evitar que les esquerdes existents augmentessin de mida.
Aquestes finestres són, precisament, l’única font d’il·luminació natural de l’interior de la torre.
El mirador i les vistes de Barcelona
Finalment, vam arribar a la part superior, on hi ha una plataforma que funciona com a mirador de la ciutat de Barcelona.
L’espai està format per diverses columnes corínties i unes cantonades sòlides. Tot el conjunt queda emmarcat, de baix a dalt, per una cornisa clàssica.
El mirador té el terra de fusta i una coberta piramidal construïda amb planxes de coure.
Un cop a dalt, ens van deixar una estona per fer fotografies i gaudir de les vistes de Barcelona. Sens dubte, era una oportunitat poc habitual per contemplar la ciutat des d’un punt de vista diferent.
Després d’aprofitar aquesta estona, vam tornar a baixar els 200 esglaons. Així es va donar per acabada la visita a l’interior d’una de les construccions més emblemàtiques de la plaça d’Espanya.
Galeria de fotos
Google Maps