Festival Llum BCN 2021
El Festival Llum BCN va tornar a la ciutat del 5 al 7 de novembre de 2021, després d’uns mesos confinats.
Va ser una edició molt diferent. La seva data de celebració es al febrer, per Sta. Eulàlia, però degut al confinament no es va poder celebrar. Malgrat tot els organitzadors ho van voler celebrar abans d’acabar l’any, ja que s’havia obert parcialment el confinament, per recollir forces per l’edició del 2022.
Va tenir un format mes reduït, nomes 30 propostes. L’accés es lliure i gratuït però la majoria de les obres amb la necessitat de tenir reserva prèvia d’entrada i es podien visitar de 19:00 a 00:00.
La reserva prèvia et permetia triar hora, però el primer dia de consultar-ho ja estaven totes les entrades exhaurides, com es normal, hi ha molta gent. Es el punt negatiu d’aquests festival i crec que actualment de quasi tots. Son festivals on hi ha multitud de gent que vol assistir i les cues que es formen son llarguíssimes, per el que has de tenir molta paciència i degut això es quasi impossible veure-ho tot.
Com cada any que hem anat, ens preparem una ruta que intentem seguir depenen de les dimensions de les cues que ens trobem en els llocs.
Degut a les mesures preventives del COVID-19 aquest any no havia cap activitat dintre del Disseny Hub Barcelona (Museu del disseny). A la façana es mostrava la obra “Freqüències” la visualitzacions en colors dels símbols químics de cada element i en l’edifici del costat – La Torra de les Aigües – la obra “Del Infraroig al ultra-violeta” que l’il·luminava amb franges de color a escala urbana. Dues obres de la artista Eugènia Balcells, on el festival així reconeixia la seva figura com artista.
Al passar pel centre comercial, ja vam veure la primera activitat, on podien participar el visitants. A la façana del comerç del davant del escenari es veia el perfil en moviment dels públic que hi havia sobre l’escenari ballant.
Vàrem entrar nomes a dos edificis, i un d’ells, el Museu Can Framis, era en el seu pati, per sort era molt gran i podien entrar molta gent de cop per veure-la. Era una obra de Lolo & Sosaku titulada “27.500 parpadeos” es podien veure com es formaven refraccions i reflexes en escultures cinemàtiques de alumini a partir de rajos lluminosos. La veritat una mica paranoica.
Quedaven una mes i la de la platja que sempre ens les perdem perquè cauen molt lluny. Vàrem decidir anar al Parc Central del Poblenou on estaven la majoria de les obres, petites obres, moltes d’elles de alumnes de les diferents escoles de disseny que es presenten. Les podies anar veient seguint un recorregut ja marcat.
Les mes curioses:
“Sinergia” de BAU Centre Universitari de Disseny, un espai que reflexiona sobre la necessitat de sentir-se a prop dels altres i on s’explora la coexistència com a part intrínseca de la vida, amb els altres éssers humans i amb la natura. Per això la peça dona molta importància al fet d’estar en un parc, envoltats de vegetació.
Som éssers socials, i la necessitat de sentir-nos part d’un grup, de parlar, d’abraçar-nos i de compartir emocions s’ha posat en evidència durant els últims mesos.
“Pocacasa” del Grup de recerca BRAC (Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona). Mitjançant la contraposició simbòlica del contenidor i les escenes domèstiques, aquesta obre reflexiona sobre el modus vivendi d’aquells qui viuen en una configuració urbanística inestable per culpa de l’explotació de la ciutat arran del turisme. El contenidor també s’associa a la protesta, i la llum pot evocar-ne la imatge cremant.
“24 Seconds” de Elisava Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona. La humanitat s’enfronta a canvis radicals que replantegen la seva relació amb la comunitat i l’espai públic. I el joc, progressivament, s’ha tornat del tot virtual i ha migrat a un lloc digital invisible.
En bàsquet 24 segons són el temps màxim que un equip té per llançar a cistella. 24 Seconds és un joc de bàsquet sense jugadors, on les pilotes es mouen sense ser tocades gràcies a la llum, una proposta que convida a reunir-se, assistir a un partit únic i recordar instants i sensacions de joc en llibertat.
“Clima emocional” de ESDAP Catalunya – Campus Deià. El clima emocional mostra les alteracions anímiques que ens afecten en la vida diària. Aquesta obra vol mostrar un estat de constant transformació, manifestat per estats de correspondència psicològica, traduïts a estímuls qualitatius de llum. Aquí, les emocions esdevenen efectes d’un material, la llum, tan voluble com l’experiència psíquica.
Sovint cal fer una pausa per entendre millor què ens passa interiorment, mirar-ho tot des d’un punt de vista diferent per comprendre què li ocorre a la nostra ment.
“Lumina Foresta” de IAAC Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya, una exposició que explora l’interstici de la natura i el digital o l’ecològic i l’artificial. Neix dels crits de les crisis mediambientals actuals, evidents com a dades quantificades d’emissions de carboni a les zones urbanes, que afecten també els nostres hàbitats naturals i evoquen un sentit de responsabilitat dels ciutadans que interactuen amb la instal·lació.
El canvi climàtic i la voluntat de restaurar els danys al planeta són avui dia una de les principals preocupacions a escala global.
“F-lux” de Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC) convida a jugar amb el temps amb una mirada múltiple dins-fora. És una pell viva. Apareix i desapareix, mimetitzant-se amb l’entorn gràcies a la llum.
Una membrana reflectora i refractant s’infla i vibra amb l’aire; la llum impacta sobre la superfície tessel·lada i es projecta en diferents direccions. L’observador experimenta una doble realitat marcada per la reflexió i refracció del material. La realitat canvia i la llum es trasllada des de la pell de la peça fins al subjecte, transformant-lo en un alter ego de llum i ombra.
Per desgracia i falta de temps, no vàrem poder passar a l’altre part del parc perquè ja eren les 24:00 i era hora de plegar.
Aquest festival s’ha consolidat con el festival lumínic de referència a nivell nacional. Va començar el 2012 com una mostra d’instal·lacions lumíniques a Ciutat Vella, i des del 2018 que es va traslladar al Poble Nou s’ha convertit en un espai artístic on conflueixen gran figures internacionals junt amb escoles de disseny.
Galeria de fotos
36 Fotos
Clicar a la foto
Enllaços
Un gran reportatge de una nit plena d’experiencies noves.