Conill (Urgell)
El poble està situat als Plans de Sió, actualment es una sub-regió de l’altiplà de la Segarra dins el terme municipal de Tàrrega (7 Km), a la comarca d’Urgell.
Municipi: Tàrrega
Província: Lleida
Altitud: 350m
Coordenades: 41°42’33″N 1°09’05″E
Població actual: 0 habitants
Any abandó: 1980
Edificis dins del nucli 5 sense us i estat regular
El petit poble de Conill (o Cunill), situat enmig dels camps, entre Altet, Claravalls, Riudovelles i La Figuerosa, municipi aquest últim al qual va pertànyer fins a la seva desaparició l’any 1969, estava format antigament per cinc cases pairals: cal Cinca, cal Frare, cal Palau, cal Pont i cal Vilafranca.
Per arribar al poble, nosaltres al estar Bellpuig vàrem agafar la A2 fins a la sortida de Tàrrega, allà agafem la L310 direcció Agramunt fins el poble de La Figuerosa. Podem entrar al poble o envoltar-lo pel camí de l’esquerra just al trencall de la Ermita de Sant Marçal. Em d’arribar a l’altre banda de La Figuerosa, fins el Carrer de Conill, aquí comença una pista de terra de 2,5Km que en 7 minuts ens portarà fins a Conill. En total son 20km, uns 21 minuts de Bellpuig.
A l’arribada del poble ja no es pot trobar ni el fust ni la creu de l’entrada al poble, que es pot veure en aquesta foto antiga d’arxiu.
La creu de pedra tallada de la part superior del fust de la creu de terme del llogaret va ser robada tot just va ser abandonat el poble, i el 2013 la resta del monument es va traslladar al Parc de Sant Eloi, amb una talla copiada col·locat a la columna restaurada. Actualment inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Aquestes cases, construïdes durant la segona meitat del segle XVIII, juntament amb l’església parroquial de la Mare de Déu del Roser (1702), donen forma a una petita plaça. És significatiu esmentar l’existència d’un antic acord de poble, entre totes les 5 famílies s’havia arribat a concretar segons el cual i per tal d’evitar la disgregació del patrimoni pairal, s’impedia l’assentament de cap més família o la construcció de cap casa a Conill. Aquest fet provocà que el poble no cresqués més, i segurament, fou una de les causes que més incidiren en que Conill estigui deshabitat des de l’any 1980.
A Cal Palou hi havia una gran premsa d’oli (trull) que actualment es pot contemplat al Parc de Sant Eloi, de Tàrrega.
En el següent enllaç podeu veure el procés de desmuntatge de la premsa
> PROCÉS DE DESMUNTATGE <
En les fotos es pot veure un dels dipòsits de oli que encara es conserven, sota unes lloses de grans dimensions que el cobreixen, el diàmetre dels dipòsits son de uns 2 metres.
Baixem mes escales, en una planta inferior sota terra i després d’un petit túnel trobem una bodega, formades pràcticament dins la pedra, en una d’elles encara es poden trobar una bota immensa i dues de mes petites.
En l’altre cavitat es buida però per sorpresa dins la foscor vàrem trobar habitants, una família de petits Raps Penats dormint
L’església, Mare de Déu del Roser de Conill es protegida com a bé cultural d’interès local. És datada per una façana construïda a base de carreus de pedra tallada disposada en filades regulars. La porta d’entrada és allindada i està coronada per un motiu escultòric triangular. El campanar que centra i corona la façana és d’espadanya amb dos ulls. Al capdamunt s’hi adossa una creu.
Un document de 1151 diu que l’església de Conill pertanyia a la canònica de Solsona.
Des de l’abandó del poble els anys 80, s’han proposat diverses iniciatives per a la seva rehabilitació, però cap s’ha donat a terme.
El 1989, es va fer una proposta per reconstruir el poble com un centre de rehabilitació per a addictes a les drogues.
Cap a 2005, una empresa privada va proposar desenvolupar el llogaret com un centre turístic ecològic.
El 2007, l’ajuntament de Tàrrega va publicar propostes per convertir Conill en un centre d’interpretació d’aus dels voltants, finalment es va fer a Concabella, a 8 km de distància.
L’última, el 2015 el propietari del poble nudista del Fonoll va comprar-lo per rehabilitar-lo com a nucli de residència per artistes plàstics, però actualment paralitzat per processos judicials.
Ven gaudir de la visita, impresiona molt veure tot un poble abandonat i en ruïnes, val la pena veure’l i saber una mica de la seva història.