La Tosa d’Alp amb raquetes de neu

La nostra primera travessia amb raquetes de neu

El cap de setmana del 29 de febrer de 2020, per fi ens vam decidir a provar les raquetes de neu. Per iniciar-nos en aquesta modalitat de senderisme, vam fer una petita travessia fins a la Tosa d’Alp, el segon cim més alt de la Cerdanya.

La Tosa d’Alp, amb 2.537 metres d’altitud, és una muntanya situada a l’extrem oriental de la serra del Moixeró, entre les comarques de la Cerdanya i el Berguedà.

Arribada a l’estació de la Molina

Vam quedar amb el guia al pàrquing P1 de l’estació d’esquí de la Molina. Després d’uns dies amb temperatures gairebé d’estiu, aquell dissabte ens va tocar viure una autèntica jornada d’hivern.

A peu de pistes pràcticament no hi havia neu. De fet, aquesta no començava a aparèixer fins a la cota dels 1.600 metres.

Per aquest motiu, havíem d’agafar el telecabina Cadí-Moixeró, que ens havia de deixar a uns 2.300 metres d’altitud. Tanmateix, quan vam arribar a l’estació, ens vam trobar amb una sorpresa: el servei estava tancat a causa dels forts vents que bufaven al cim.

Per sort, a les onze en punt el van posar en funcionament. Justament era l’hora prevista per començar la travessia. Així doncs, vam agafar les raquetes, els bastons i els forfets i, després de les primeres explicacions d’en Martí, el nostre guia, vam pujar cap amunt.

Dues opcions de travessia segons el vent

La ruta inicial que teníem prevista depenia molt de les condicions meteorològiques. El vent seria qui acabaria decidint fins on podríem arribar.

La primera opció consistia a baixar a la primera parada del telecabina, situada a uns 2.300 metres. Des d’allà, faríem el recorregut fins al cim de la Tosa, a 2.537 metres, i després tornaríem al mateix punt. Aquesta travessia tenia una durada aproximada de tres hores.

L’altra alternativa era continuar amb el telecabina fins a la segona parada, al refugi del Niu de l’Àliga. Aquesta prolongació s’havia inaugurat aquella mateixa temporada 2019-2020. En aquest cas, el recorregut previst era més curt, d’unes dues hores.

Finalment, les condicions del vent i el nostre ritme acabarien condicionant el recorregut.

Comencem a caminar amb les raquetes

Un cop a dalt, vam comprovar de primera mà la força del vent. Amb prou feines ens podíem posar els guants i les gorres. A més, necessitàvem l’ajuda dels companys i, sobretot, del guia per acabar-nos de col·locar les raquetes.

Quan ja estàvem tots preparats, en Martí ens va explicar com havíem de caminar amb les raquetes. Tot seguit, vam començar la travessia de veritat.

Al principi ens va costar una mica agafar el ritme. Gairebé tots teníem poca experiència amb aquest tipus de material i, per acabar-ho d’adobar, el vent ens bufava de cara.

Tanmateix, a mesura que ens vam allunyar de l’estació del telecabina, el guia ens va portar per alguns indrets més protegits. Allà el vent no picava amb tanta força i vam poder caminar amb més comoditat.

Durant el recorregut, en Martí anava fent petites parades per recuperar l’alè i explicar-nos els diferents cims que es podien veure des d’aquella zona. Això sí, sempre que la boira ens ho permetia.

En una d’aquestes aturades ens vam trobar una pedra amb una creu i quatre inicials. El guia ens va explicar que aquell punt marcava la confluència dels territoris de quatre municipis: Alp, Urús, Das i Bagà.

Aquell indret també és conegut com el Pedró dels Quatre Batlles. Una altra excursió que ens queda pendent!

Aconseguim arribar al cim de la Tosa

Un cop arribats a la zona del refugi del Niu de l’Àliga, en Martí ens va plantejar dues possibilitats. Podíem quedar-nos al refugi o continuar una mica més per arribar fins al cim de la Tosa.

Ens va advertir que tornaríem a trobar vent i que calia anar amb compte. Tot i això, no volíem deixar escapar l’oportunitat d’assolir el cim.

El tram final tenia poca neu, malgrat trobar-nos a més de 2.500 metres d’altitud. La poca que hi havia, a més, estava força gelada. Per tant, vam haver d’avançar amb precaució.

Finalment, ho vam aconseguir! Vam arribar fins a la fita que marca els 2.537 metres del cim de la Tosa d’Alp.

Una bona recompensa després de les dificultats que havíem trobat durant la travessia.

Final de l’excursió al refugi Niu de l’Àliga

Després d’assolir el cim, vam baixar una mica per tornar fins al refugi Niu de l’Àliga. Allà vam donar per acabada la nostra primera excursió amb raquetes de neu.

Inicialment, havíem previst fer la travessia més curta, d’unes dues hores. Però, entre les aturades, les desviacions per buscar zones més protegides del vent i el tram fins al cim, finalment vam estar caminant més de tres hores.

Un cop al refugi, ens vam poder recuperar amb un cafè molt, molt calent. Després, vam agafar el telecabina per tornar fins al pàrquing de l’estació de la Molina.

Allà vam aprofitar per comentar la jornada amb en Martí. Seguint els seus consells, vam decidir on anar a fer un bon àpat, ben merescut després d’aquesta fantàstica travessia.

Una primera experiència amb raquetes de neu que ens va deixar amb ganes de repetir!

Galeria de fotos