Gameplay | Cultura del videojoc
Una visita a l’exposició «Gameplay» al CCCB
Si ets aficionat als videojocs i a les consoles, «Gameplay. Cultura del videojoc» és una exposició que no et pots perdre. I especialment si vas néixer entre finals dels anys seixanta i començaments dels setanta.
La mostra del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ens proposa un viatge pels orígens dels videojocs. També analitza el seu llenguatge i posa en valor l’impacte que han tingut en la cultura popular digital, l’art i la societat.

Llàstima que, a causa de la situació sanitària d’aquell moment, l’exposició s’hagués hagut d’adaptar. Els punts de joc interactius s’havien substituït íntegrament per nous continguts audiovisuals.
Per tant, no hi havia interacció amb els visitants i tampoc vam poder gaudir de l’experiència de realitat virtual. Suposo que, per aquest motiu, el preu de l’entrada tenia un descompte d’un euro, que era el cost addicional que cobraven per comprar-la per internet.
Una cosa que mai he acabat d’entendre, sobretot quan des del mateix CCCB recomanaven comprar les entrades per aquesta via.


Un recorregut per la història dels videojocs
Tornant a l’exposició, «Gameplay» està pensada com un espai de reflexió per redescobrir la cultura del videojoc.
El recorregut ens porta per diferents etapes i aspectes d’aquest món: la història del mitjà, el llenguatge dels videojocs, l’experimentació, la innovació artística i també els videojocs polítics i crítics.ació artística i els videojocs polítics i crítics.

La mostra inclou més de quaranta punts audiovisuals, documents i maquinari històric. També presenta creacions independents recents, projectes de recerca locals i una desena d’instal·lacions d’artistes internacionals.
Entre els artistes presents hi trobem Mary Flanagan, Joan Leandre, Harun Farocki, Lawrence Lek, LaTurbo Avedon, Mónica Rikić i Blast Theory, entre d’altres.

Des de la seva popularització durant els anys setanta i vuitanta, els videojocs han evolucionat moltíssim. Han passat de ser una forma d’entreteniment a convertir-se en un mitjà d’expressió amb una presència molt important en la nostra societat.
Avui dia, costa entendre la cultura contemporània sense tenir en compte els videojocs. La seva influència va molt més enllà de les consoles i els ordinadors: també és present als telèfons mòbils, les xarxes socials, els youtubers, els gamers i els esports electrònics.

Pong, les primeres consoles i els microordinadors
Només entrar a l’exposició ens trobem amb una pantalla que ens recorda els inicis dels videojocs: Pong.
Dues línies verticals fan de raquetes i una petita pilota es desplaça per la pantalla rebotant contra les parets. Al mig, una línia discontínua imita la xarxa d’una pista de tennis i dos números indiquen el marcador.
Un joc d’una simplicitat absoluta que va marcar una època. Pong es va popularitzar comercialment a partir de 1972 i va ser un dels primers grans èxits de la indústria del videojoc.

A continuació, arribem a les màquines recreatives. Hi havia quatre màquines que, malauradament, no estaven enceses a causa de les restriccions de la COVID-19. Una llàstima, perquè poder jugar-hi hauria estat una de les millors experiències de la visita.
Després trobem una mostra de les consoles més representatives de diferents èpoques. Hi podem veure models com l’Atari 2600, la Mattel Intellivision, la Sega Mega Drive i la Nintendo Game Boy, entre d’altres.




També hi ha un espai dedicat als microordinadors, amb alguns dels models que van marcar tota una generació: el ZX Spectrum, el Commodore 64, el Toshiba Home Computer HX-10 MSX i l’Amstrad CPC 464.
Per als que vam créixer amb aquests aparells, és inevitable aturar-nos una estona davant d’aquestes màquines i recordar les hores que hi havíem passat.




Els diferents gèneres i formes d’experimentació
L’exposició continua amb un tast de les diferents categories i formes d’expressió que han anat apareixent al llarg de la història dels videojocs.
Hi trobem aventures gràfiques, jocs de trets (shooters), realitat augmentada i videojocs independents (indie), entre moltes altres propostes.
A més, la mostra no es limita als jocs més coneguts. També presenta projectes experimentals i obres que utilitzen el videojoc com a eina artística, crítica o de reflexió social.

Una relació del Jocs presents a «Gameplay» disponibles online
Una part interessant de la mostra és que podem trobar alguns dels jocs exposats disponibles per jugar en línia. Entre els títols que s’hi presentaven hi havia:
- Ambush. Desenvolupament: Tecfri | Publicació: Nippon Amuse |1983
- La pulga. Desenvolupament: Paco Suárez i Paco Portalo | Publicació: Indescomp / Investrónica | 1983
- September 12TH. Desenvolupament: Gonzalo Frasca i Sof.a Battegazzore | Publicació: Powerful Robot Games| 2010
- Passage. Desenvolupament: Jason Rohrer | 2007
- Sísif (Let’s Play: Ancient Greek Punishment). Desenvolupament: Pippin Barr | 2011
- Limbo. Desenvolupament: Playdead | Publicació: Playdead | 2010 (demostració gratuïta)
- Crayon Physics Deluxe. Desenvolupament: Petri Purho | 2009
- Phone Story Desenvolupament: Paolo Pedercini | Publicació: Molleindustria | 2011
- DYS4IA. Desenvolupament: Anna Anthropy | 2012
- Unmanned. Desenvolupament: Molleindustria (Jim Munroe) | Publicació: Molleindustria | 2012
Una selecció que permet veure com els videojocs han anat evolucionant i com han incorporat noves maneres d’explicar històries i transmetre idees.



«High Score», una sèrie documental sobre els videojocs
Per als amants del cinema i dels videojocs, també us recomano la sèrie documental «High Score», disponible a Netflix en el moment de publicar l’article.
La sèrie, de sis episodis, fa un recorregut per la història dels videojocs i posa especial atenció en la dècada dels noranta, considerada una de les èpoques daurades de l’entreteniment interactiu.
Ens explica la història dels videojocs clàssics i presenta alguns dels visionaris que van donar vida a aquests mons virtuals i als seus personatges.
També tracta qüestions com els problemes legals que van tenir alguns jocs per ser considerats violents i la coneguda guerra de consoles entre Sega i Nintendo.
Personalment, la vaig trobar molt interessant. Sobretot per recordar aquella època i, alhora, fer veure als meus fills que molts dels videojocs amb què juguen avui dia tenen els seus orígens en aquells anys.
Els de la meva generació vam viure aquella evolució des del principi i, d’alguna manera, hem crescut paral·lelament a la història dels videojocs.
Us deixo amb el tràiler:
Altres documentals sobre la història dels videojocs
Si us interessa aquest món, també us deixo una petita selecció de pel·lícules i documentals que val la pena descobrir:
- Into the Valley of the Space Invaders (1992)
- High Score (2006)
- Chasing Ghosts Beyond The Arcade (2007)
- The King of Kong (2007)
- Man vs Snake The Long and Twisted Tale of Nibbler (2015)
Galeria de fotos
Into the Valley of the Space Invaders
1982
High Score
2006
Chasing Ghosts Beyond The Arcade
2007
The King of Kong
2007
Man vs Snake The Long and Twisted Tale of Nibbler (Trailer)
2015
Google Maps


























