Hospital del Tòrax de Terrassa
Aquest any vàrem visitar un lloc que portàvem anys voler anar, llàstima que no vam anar quan realment estava abandonat.
Sempre hem escoltat histories de gent que quedaven de nit per endinsar-se d’amagat per les habitacions abandonades d’aquest antic sanatori per a tuberculosos a la recerca d’una mica de misteri.
Externament la façana, ara vermella, i parts del recinte actualment està restaurat i des del 2007 el recinte acull les instal·lacions del Parc Audiovisual de Catalunya, un gran projecte per impulsar la producció cinematogràfica i televisiva que no podia tenir millor reclam que l’Hospital, un imant per rodar pel·lícules de terror, com “Un monstre em ve a veure”, de Juan A. Bayona, “REC 2 i 4”, de Jaume Balagueró, o “El Maquinista”, de Brad Anderson, a més d’albergar des de fa anys el plató i l’Acadèmia de Operación Triunfo.
L’Hospital del Tòrax es troba a Terrassa, a la província de Barcelona. Si vens de Barcelona, agafa l’autopista C-58 en direcció a Sabadell/Terrassa, o la C-16 (Eix del Llobregat) i prendre la sortida cap a Terrassa. L’hospital està ubicat a la Carretera de Matadepera, Km 5, Terrassa. Pots seguir les instruccions del Parc Audiovisual de Catalunya.
Nosaltres vàrem fer la visita guiada a traves de GoBCN Tours, de la ma de Tor, explorarem els secrets més ben guardats d’aquest lloc, submergint-nos en les històries reals i les experiències que han viscut els qui s’han atrevit a recórrer els seus racons.
Construït el 1952, aquest hospital va ser a l’origen un centre especialitzat en malalties respiratòries, però amb el temps es va guanyar una fosca reputació a causa de la gran quantitat de morts que aquí van passar. Els seus passadissos desolats, la seva tràgica història i les incomptables llegendes de fenòmens paranormals l’han convertit en un punt de referència per als amants del misteri i allò desconegut.
Estàs a punt per descobrir què amaga l’Hospital del Tòrax?
El guia va iniciar la seva explicació amb un símil culinari enginyós: comparant les seves explicacions amb una lasanya. Aquesta metàfora pretenia il·lustrar la complexitat de l’hospital, una estructura que, com el famós plat italià, està formada per múltiples capes. Cadascuna d’aquestes capes representa diferents aspectes de l’hospital: des de la seva història i arquitectura fins al funcionament intern, els serveis mèdics i l’atenció als pacients. A mesura que avançava la visita, el guia aniria desgranant cadascuna d’aquestes capes, revelant la riquesa i la complexitat de l’hospital peça per peça, tal com es desglossa una lasanya quan es degusta.
L’historia del edifici
L’historia del Hospital
Els efectes paranormals
Parc Audiovisual
Segons ens va explicar els llocs ha visitar varien depenent dels llocs que s’estan utilitzant per l acadèmia audiovisual.
Per aquest motiu, la nostre visita es va centrar en la primera planta on es va reubicar al final de la vida útil del hospital en un centre pels malalts de discapacitats psíquiques.
En aquells passadissos es fa filmar part del Videoclip “Up All night “de Beck.
Després vàrem pujar a una planta on ens va explicar la finalitats del tipus d’habitacions i de les diferents parts, banys, dutxes.
El perquè havien habitacions individuals i sense quasi llum natural, altres eren gran i dobles i amb molta llum.
Les petites eren pel contagiosos, aquestes tenien llum natural nomes una estona al dia, estaven situades als laterals del centre, però en contra tenien bany i dutxa per no contagiar als demès pacients.
Les grans estaven encarades a la façana i tenien llum natural tot el dia, tenien bany i dutxes, però durant molts anys tancant per estalviar feina de netejar a les monges i els pacients tenien que anar als banys comunitaris.
Totes les habitacions tenien una gran terrassa, compartida en les habitacions grans i comunicava amb la de les habitacions petites. I totes tenien els armaris de la roba i les pertinences fora al passadís.
L’edifici es va pensar així per la quantitat de mesos que els pacients tenien que estar confinats, poder fer la vida mes agradable, després com explicarem mes avall les coses es van torçar per varis motius.
Va ser pensat específicament per al tractament de malalties respiratòries, sobretot la tuberculosi, que en aquella època era una de les principals causes de mortalitat a Espanya. La seva arquitectura respon a aquesta funció mèdica i a la necessitat d’aïllar els pacients per evitar contagis.
Es va construir als afores de Terrassa, envoltat de bosc i muntanya, perquè es creia que l’aire pur i el clima ajudarien en la recuperació dels pacients. L’allunyament també servia per mantenir la resta de la població protegida del contagi.
L’edifici principal té 11 plantes i és molt més alt del que és habitual en hospitals de l’època. Això permetia que les habitacions tinguessin grans finestres i balcons per maximitzar la llum natural i la ventilació, factors considerats essencials en el tractament de la tuberculosi.
Es van dissenyar espais perquè els pacients poguessin descansar a l’aire lliure, ja que es creia que el sol i l’oxigen fresc ajudaven a la recuperació. Els passadissos amples també ajudaven a evitar la propagació dels bacteris.
Els arcs de la façana tenen un significat simbòlic. L’arquitectura recorda alguns sanatoris europeus d’inspiració renaixentista i monàstica, on els porxos amb arcades representaven un espai de transició entre el món exterior i l’espai de cura.
L’ús de les arcades genera una harmonia visual i una certa solemnitat, reforçant la idea d’un lloc dedicat a la curació i al repòs.
Tor també ens va explicar que tenien un significat polític. Les arcades del porxo de l’Hospital del Tòrax també es poden interpretar dins del context arquitectònic del franquisme, ja que l’edifici es va construir durant la dictadura de Franco (1952). Aquest estil arquitectònic estava influenciat per diversos corrents, com el neoclassicisme imperial, el monumentalisme i el funcionalisme sanitari.
Les arcades del porxo no només tenien una funció pràctica, sinó que també encaixaven dins dels cànons arquitectònics franquistes, que buscaven crear edificis monumentals, ordenats i amb referències al passat clàssic i religiós. Això ajudava a transmetre els valors del règim i a consolidar la seva presència en la vida quotidiana de la població.
L’ús de les arcades genera una harmonia visual i una certa solemnitat, reforçant la idea d’un lloc dedicat a la curació i al repòs.
Es va ensenyar una habitació on podíem pensar que era part del hospital però en realitat era tot un muntatge que es va fer servir per la pel·lícula MUSA (2017) una pel·lícula de terror del Director Jaume Balagueró.
Any 2017
Musa
Jaume Balagueró
Fitxa
Els decorats, les parets, tot era attrezzo i ho podies comprovar tocant-los, però si no ho fas i entres as l’espai sense que ningú et digui res, penses que això formava part del hospital i no, es tot ficció.
Com això, en Thor ens va demostrar moltes coses que desmenteixen les llegendes urbanes que s’expliquen del Hospital.
Un altre espai que vàrem visitar va ser la capella, actualment dessacralitzada i completament restaurada. Se sol utilitzar com a espai per celebrar esdeveniments i festes, però en origen i en moments puntuals va arribar a utilitzar-se com a lloc on deixar per unes hores els cadàvers de les víctimes mortals a l’Hospital.
Al finalitzar la visita del edifici vàrem poder veure varis decorats que tenen exposats de les pel·lícules:
El mostrador de la recepció i l’ascensor de “Mientras Duermes” (2011) del Director: Jaume Balagueró
Any 2011
Mientras duermes
Jaume Balagueró
Fitxa
Una reixa i un rellotge del “Laberinto del Fauno” (2006) del Director: Guillermo del Toro
Any 2006
El laberinto del fauno
Guillermo del Toro
Fitxa
Una porta de “Los sin nombre” (1999) del Director: Jaume Balagueró
Any 1999
Los sin nombre
Jaume Balagueró
Fitxa
I per acabar ens va obrir les portes d’un plató, impressionant.
Per nosaltres la visita no va ser del tot positiva, ja que ens esperaven mes de les capes de la seva lasanya sobre la historia del edifici, del hospital i visitar mes parts abandonades. A mes ens va comentar que encara hi ha el cinema i que no ens el podia ensenyar perquè estaven utilitzant-lo els del parc audiovisual, igual que les cuines o la infermeria.
Història del Hospital
L’Hospital del Tòrax va ser inaugurat el 8 de juny de 1952, en plena dictadura franquista, com a part de la Ciutat Sanatorial de Terrassa: un macroespai de 40 metres d’alçada, 66.000 metres quadrats i fins a 1.600 llits. El principal objectiu de l’hospital era convertir-se en un centre de referència per al tractament de la tuberculosi a Catalunya i Espanya. L’arquitecte va ser Mariano Morán i Fernández Cañedo.
La tuberculosi era una malaltia associada a la pobresa i que requeria un tractament en règim d’intern durant diversos mesos. Els malalts tenien fins i tot un cinema per evitar que sortissin d’aquest espai.
Tot i això, poc després de la seva inauguració, els tractaments contra la tuberculosi van anar canviant i els sanatoris van començar a estar obsolets al nostre país. És per això que partir del 1969, l’hospital va començar a acceptar, a més de malalts de tuberculosi, malalts que patien un altre tipus de patologies respiratòries, patologies cardíaques i més endavant malalts psiquiàtrics. A més del progressiu abandó per la millora del tractament de la tuberculosi, l’Hospital també va tenir una gestió pèssima i corrupció.
Davant d’aquest escàndol, la comunitat de monges carmelites el va abandonar el 1973, cosa que va contribuir significativament que l’atenció als malalts es deteriorés.
Degut a tot això i a la mort lenta i dolorosa dels malalts provocava una psicosi general que en molts casos acabava en suïcidi. L’estada mitjana d’un pacient era d’un any. L’Hospital del Tòrax va ser durant molts anys l’hospital amb l’índex de suïcidis més elevat de tot el país. Es diu que els malalts es llançaven des de la novena planta al jardí, anomenat la Jungla. En la seva pitjor setmana es van arribar a registrar 20 suïcidis.
El 31 de desembre de 1986 es va donar d’alta a l’últim internat, però un petit grup mèdic va continuar treballant amb malalts mentals fins al tancament definitiu el 1997. La Residència per a Discapacitades Psíquics i Centre de dia La Pineda, que es trobava en una ala del hospital, va seguir fins al 2010 encara que molta gent no ho sabia, cosa que va contribuir a allargar la llegenda de sorolls i presències “estranyes”.
La llegenda darrere de l’hospital del Tòrax
El tancament del sanatori del Tòrax no ha impedit que proliferin terrorífiques històries al seu voltant sobre espectres i psicofonies. Un cop tancat, el recinte va quedar completament abandonat i, al seu voltant, va sorgir una aura de misteri.
Durant els anys posteriors al tancament, molts veïns de la zona van assegurar haver escoltat crits de lament i fins i tot haver vist «fantasmes» a les zones limítrofes al jardí.
A la recerca de descobrir la veritat darrere d’aquestes llegint, ‘Cuarto Milenio’, el programa de misteri d’Iker Jiménez, va decidir endinsar-se entre els seus murs, on van “segons ell” poder escoltar psicofonies i entreveure alguns fenòmens paranormals que no tenien explicació.
Parc Audiovisual de Catalunya
El 2004, la Generalitat i l’Ajuntament de Terrassa van decidir convertir l’espai en un complex audiovisual que donés sortida econòmica al espai.
Als afores del Tòrax es van construir quatre platós insonoritzats: 2 platós de 1.200m2, 1 plató de 600m2 i un 1 plató de 305m2. També compta amb camerinos, magatzems i un Clúster d’empreses del sector audiovisual.
Galeria de fotos
75 Fotos
Clicar a la foto
Google Maps
Enllaços
