T-100 | Cent anys de metro
100 anys del Metro de Barcelona
El passat 18 de gener vam visitar l’exposició al Palau Robert, una de les propostes centrals dins dels actes del centenari del metro de Barcelona. Hi anàvem amb moltes ganes —i també amb certa curiositat— per veure com s’havia explicat un segle d’història subterrània en un espai expositiu.
La mostra ens va permetre recórrer, en primera persona, l’evolució del metro des dels seus inicis el 1924 fins avui, combinant història, tecnologia i memòria col·lectiva.
Una exposició dividida en 6 àmbits.
ÀMBIT 1
Somiar el futur. Accedim a l’exposició, T-100 | Cent anys de metro, descobrint el context en què neixen els primers metros: com a resposta a les necessitats de mobilitat de les ciutats modernes.
Aquesta sala explica el naixement dels primers metros arreu del món. És el moment en què una nova mobilitat metropolitana aflora a les ciutats, que s’expandeixen ràpidament amb la Revolució Industrial.
Així, s’exposen ciutats imaginades durant els segles xix i xx, es recullen els canvis que transformen les urbs industrials i es citen els primers casos de metro del món.
ÀMBIT 2
El metro construeix ciutat. Dins d’un espai en forma de túnel T-100 | Cent anys de metro, recorrem una cronologia emocional que repassa les fites més rellevants de la història del metro i de la ciutat.
Ens endinsem al metro passant per un túnel (metàfora del viatge) on es recullen les principals etapes històriques que han definit el metro de Barcelona.
Es tracta d’un recorregut emocional que s’explica per mitjà d’imatges, textos i vídeos testimonials: dos enginyers, un ex-treballador, una historiadora i un activista veïnal expliquen les seves vivències amb el metro.
El túnel desemboca en un mapatge dinàmic que repassa l’expansió de les línies del metro fins a l’actualitat i associa fases històriques amb fets rellevants de la ciutat.
Els orígens: 1924, el naixement del metro
Només entrar, l’exposició ens situa als anys vint, quan la ciutat començava a mirar cap al subsol com a solució als reptes de mobilitat. Es posa el focus en la inauguració del primer tram entre Plaça de Catalunya i Lesseps, impulsat per la companyia Gran Metropolitano de Barcelona.
En aquest espai hi vam trobar fotografies històriques, plànols originals, documents i objectes que ens transporten directament a aquella Barcelona que descobria el metro per primera vegada. Ens va agradar especialment veure com s’explicava el context social i urbà del moment, més enllà de la simple cronologia tècnica.
L’evolució de la xarxa
A mesura que avances, l’exposició desplega el creixement de la xarxa: la convivència inicial entre diferents companyies, la unificació progressiva i l’expansió cap als barris i municipis metropolitans.
Aquest àmbit està molt ben resolt visualment, amb mapes comparatius de diferents èpoques i una línia del temps que ajuda a entendre com el metro ha anat modelant la ciutat. Ens va semblar especialment interessant veure com cada ampliació responia a un moment històric concret: creixement industrial, desenvolupament metropolità, grans esdeveniments…
Els trens i la tecnologia
Un altre dels espais destacats és el dedicat al material mòbil. Aquí es repassen diferents sèries de trens que han circulat per la xarxa, mostrant-ne l’evolució en disseny, confort i tecnologia.
Hi ha elements originals, seients, plafons i materials gràfics que permeten veure com hem passat dels combois més rudimentaris a les línies automatitzades actuals. Aquest àmbit és especialment atractiu per als amants del metro, ja que combina nostàlgia i innovació.
També es posa èmfasi en aspectes com l’accessibilitat, la sostenibilitat i la digitalització, mostrant cap on es dirigeix el metro del futur.
El metro i les persones
Un dels punts que més ens va agradar de l’exposició T-100 | Cent anys de metro, és l’espai dedicat a les persones: treballadors, usuaris i històries quotidianes. El metro no s’explica només com una infraestructura, sinó com un espai de vida.
Testimonis, vídeos i imatges reforcen aquesta idea que el metro és molt més que un mitjà de transport: és un reflex de la ciutat i dels seus canvis socials al llarg de cent anys.
ÀMBIT 3
Mou-T i respon. Entrem en un vagó on interactuem amb pantalles tàctils per descobrir curiositats del metro i de la seva operativa.
Superat el túnel accedim a un vagó del metro, on ens centrem en l’experiència de la ciutadania en l’ús d’aquest mitjà de transport.
La sala s’inicia amb sis pantalles, tres de les quals són interactives i interpel·len la curiositat del visitant amb preguntes diverses.
Tot seguit, s’expliquen els avenços que hi ha hagut al servei: la millora del material mòbil, la integració tarifària, la conducció autònoma i l’accessibilitat a les estacions. És a dir, els trets que permeten mostrar el metro com un servei de qualitat.
ÀMBIT 4
Manual del metro. Com es construeix una obra civil tan destacada com el metro? Ho descobrim en un espai que ens recorda una estació.
Arribem a l’estació. El metro és una de les infraestructures més rellevants de Catalunya, però com s’ha construït? En aquesta sala s’explica el procés d’una manera pedagògica i senzilla: des de l’anàlisi del subsol, passant pels mètodes constructius, fins a l’edificació de les estacions. Un periple tècnic que involucra l’enginyeria, la geologia i l’arquitectura.
ÀMBIT 5
Anticipar el futur. Ens anticipem a la xarxa del metro del 125è aniversari, és a dir, del 2050. A més, l’enllacem amb el projecte ferroviari metropolità del futur.
A la part final de la sala veiem el futur del metro, una baula més del sistema ferroviari català. S’hi dibuixen les futures ampliacions, que s’entrellacen amb els grans projectes ferroviaris del país.
Tot això es recull en un mapatge dinàmic de la Catalunya del 2050, en què es presenta una imatge del metro en el context de la regió metropolitana de Barcelona.
ÀMBIT 6
El metro construeix identitat. L’exposició acaba amb un repàs de les influències del metro en la literatura, el cinema i les xarxes socials.
La sala final es fixa en les influències que el metro de Barcelona ha infiltrat en la cultura popular per mitjà de sèries, pel·lícules i textos literaris. Un repàs il·lustratiu de les principals produccions artístiques que han tingut el metro com a protagonista o com a teló de fons.
A més, s’hi afegeixen continguts, fets expressament per l’exposició, elaborats per influenciadors que demostren l’abast intergeneracional i la vigència d’aquest mitjà de transport.
L’experiència immersiva a l’Espai Mercè (Diagonal)
Després de visitar l’exposició al Palau Robert, vam voler completar la jornada anant fins a l’Espai Mercè, situat a la parada de Diagonal.
Aquest espai, habilitat dins la mateixa estació, acull la proposta audiovisual immersiva del centenari. Només el fet d’ubicar-la dins del metro ja juga a favor: baixar andanes avall per viure una experiència sobre els 100 anys del suburbà té una certa coherència simbòlica.
L’experiència consisteix en una projecció envoltant que repassa moments clau de la història del metro: la inauguració del 1924, l’evolució dels trens, l’ampliació de la xarxa, la modernització tecnològica… Tot plegat amb imatges d’arxiu, recreacions i efectes visuals que busquen generar impacte.
Visualment està ben produïda. La qualitat de les imatges és bona i el muntatge és àgil. Hi ha moments interessants, especialment quan es juxtaposen fotografies antigues amb l’actualitat o quan es mostren detalls dels trens històrics.
Ara bé, si hem de ser sincers, ens va semblar que tenia més de projecció audiovisual que no pas d’experiència realment immersiva. L’espai no acaba d’envoltar-te del tot ni genera aquella sensació de “viatge” que el concepte promet. No hi ha moviment, vibració ni una interacció que et faci sentir dins d’un túnel del 1924 o dins d’un comboi històric.
Està bé com a complement, suma contingut i dona un toc més modern a la commemoració, però potser ens esperàvem una mica més d’efecte immersiu.
Una jornada rodona pel centenari
Entre l’exposició del Palau Robert i la visita a l’Espai Mercè de Diagonal, vam acabar de completar una altre jornada molt centrada en els 100 anys del metro.
En conjunt, la T-100 al Palau Robert ens va semblar una exposició ben estructurada, didàctica i emotiva. Potser no sorprèn en excés a qui ja coneix bé la història del metro, però és una molt bona oportunitat per entendre com aquesta infraestructura ha crescut amb la ciutat.
Sortim amb la sensació que el metro no és només transport: és memòria, és transformació urbana i és part essencial de la història de Barcelona.
Un final de jornada amb sabor vegà a Gràcia
Vàrem finalitzar, com sovint fem després d’una sortida, dinant tots junts per comentar la jornada. Aquesta vegada, com érem a Gràcia, vam anar a un petit restaurant situat al Torrent de l’Olla: el restaurant “La Perra Verde”. Tot i que cap de nosaltres és vegà —només un és vegetarià—, el restaurant es totalment vega. La nostra valoració: un 10, tant pel tracte com per la varietat i la qualitat. Totalment recomanable si voleu tastar tapes —n’hem provat gairebé totes— i per prendre una bona sidra.
Portes tancades en un any que havia de ser obert a tothom
I per acabar la jornada, vam sortir amb una sensació clara: això no s’acaba aquí. El centenari del metro ofereix moltes altres propostes que ens fan especial il·lusió, com les visites a espais habitualment tancats al públic —les anomenades estacions “fantasma”, els tallers o el centre de control— experiències que permeten conèixer la part més tècnica i desconeguda del metro.
Ens encantaria poder continuar aquest viatge subterrani descobrint aquests racons que normalment només veuen els treballadors. Creiem que és precisament aquest tipus d’activitat el que dona més valor afegit a una commemoració com aquesta: obrir portes, literalment, a la ciutadania.
Ara bé, també hem de dir que estem força decebuts amb el sistema de reserves. Les vegades que s’han obert inscripcions en línia, no hi ha hagut manera d’aconseguir ni una sola plaça, per cap de les vies possibles. Les entrades desapareixen de manera gairebé immediata i el procés no acaba de transmetre una sensació de funcionament clar i transparent.
No sabem si és un problema tècnic, si la demanda supera amb escreix l’oferta —cosa que seria comprensible— o si hi ha algun sistema d’assignació prèvia que desconeixem. Però, des de fora, la percepció és frustrant i una mica sospitosa. Costa entendre que sigui tan difícil accedir-hi quan s’anuncia com una activitat oberta al públic.
Tot i això, continuarem intentant-ho. Perquè si alguna cosa ens ha deixat clara l’exposició del centenari és que la història del metro mereix ser explicada… i també viscuda des de dins.
Exposició: T-100 | Cent anys de metro
Exposició: T-100 | Cent anys de metro
Making of de l’exposició
Comença el viatge del Centenari de Metro
El vídeo pòdcast de la GenTMB
30 de desembre de 1924. En aquesta data, naixia una infraestructura de transport públic que canviaria, no només la mobilitat, sinó també la història de Barcelona. Cinc episodis de La Casa Sonora de la GenTMB recorreran els sons, les imatges i les vivències d’aquests 100 anys. En l’episodi introductori, l’historiador local Ricard Fernández, especialista en Barcelona i el transport públic, i Agustín del Castillo, que va ser director de Metro de TMB durant dues dècades, ens acompanyen en un viatge cap enrere, però amb la mirada posada en el futur.
Les estacions fantasma
un repàs entre la història i el misteri
Durant dècades han estat invisibles per a la majoria, però aquest any, amb el Centenari de Metro, les hem pogut visitar i conèixer. Visualitza el nou pòdcast i apropa’t encara més a descobrir aquests espais emblemàtics!
La dona a un metro centenari
una evolució conjunta
Les dones treballaven al Metro de Barcelona des del 30 de desembre de 1924. Però aquelles pioneres només podien exercir com a taquilleres, revisores i inspectores. La societat ha canviat, amb ella, el metro i les possibilitats de les dones, que ara ocupen tot el espectre de feines possibles al suburbà barceloní. Les escoltem.
Galeria de fotos
32 Fotos
Clicar a la foto
Enllaços
Un gran viatge pel temps. Ven poder veure la influència a la ciutat en el passat, present i futur del metro.