Àrreu, un poble abandonat entre muntanyes

Àrreu és un petit poble abandonat del municipi de l’Alt Àneu, al Pallars Sobirà. Situat a uns 1.250 metres d’altitud, va quedar deshabitat durant la segona meitat del segle XX, principalment per les dificultats d’accés. Durant molts anys, l’única manera d’arribar-hi era a peu.

A mitjan segle XX, les famílies que hi vivien es dedicaven principalment a la ramaderia. Avui, les cases abandonades i les restes dels edificis ens permeten imaginar com era la vida en aquest indret de muntanya.

Municipi: Alt Aneu
Comarca: Pallars Sobirà
Província: Lleida
Altitud: 1.250m
Coordenades: 42°39’50.7″N 1°04’28.0″E
Població actual: 0 habitants
Any d’abandonament: 1983
Edificis dins del nucli 9 sense us i estat regular
Últims registres de població:
1887 – 38 habitants censats de fet
1930 – 38 habitants censats de fet
1960 – 34 habitants censats de fet

Com arribar al poble abandonat d’Àrreu

La visita la vam organitzar conjuntament amb un altre pare. Ell coneixia l’existència del poble i sabia per on s’hi podia accedir, i els seus dos fills, amics dels meus.

Vam sortir amb dos cotxes des de les instal·lacions de MónNatura Pirineus, situades a Son, al bell mig de les Valls d’Àneu. Des d’allà, vam agafar la carretera C-28 en direcció al poble d’Isil i, posteriorment, la C-147.

El punt d’inici del camí es troba a uns 10,6 quilòmetres de MónNatura Pirineus, un trajecte d’aproximadament 15 minuts amb cotxe.

Com que no es pot arribar al poble amb vehicle, vam deixar els cotxes en un voral ample d’una corba. Uns dos quilòmetres abans d’arribar a Isil. Hi havia prou espai per estacionar sense molestar la circulació.

Des d’aquest punt, vam retrocedir uns 200 metres a peu per la carretera fins a trobar l’inici del sender.

Coordenades del punt d’aparcament: 42°39’53.6″ N, 1°04’51.8″ E.

Coordenades de l’inici del camí: 42°39’47.2″ N, 1°04’50.9″ E.

El camí fins a Àrreu

Només començar, ens vam trobar amb un pont de pedra mig derruït que travessa la Noguera Pallaresa. Al principi, el camí està indicat i és fàcil de seguir. Hi ha prats a banda i banda, i les pedres que delimiten els terrenys ens ajuden a orientar-nos.

Més endavant, però, el sender es va fent més estret i la vegetació guanya terreny. En alguns punts, ens vam haver d’aturar per situar-nos i identificar per on havíem de continuar. Calia tenir present la ubicació del poble per no perdre el rumb.

El recorregut és de pujada suau, amb un desnivell aproximat de 150 metres. Després d’uns 25 minuts caminant, vam arribar a l’entrada d’Àrreu.

Descobrint les cases abandonades

A l’entrada del poble ens va rebre una casa derruïda. A partir d’aquí, vam anar recorrent el que semblava el carrer principal, on encara es conserven diverses cases. Algunes es mantenen dempeus, tot i que presenten un estat de conservació força precari.

Vam entrar en algunes d’elles per observar-ne l’interior. En alguns casos, semblava que hi havia hagut ocupacions posteriors, ja que trobàvem parets pintades i algunes reformes improvisades. En d’altres, els interiors estaven plens de deixalles.

Una de les coses que ens va cridar l’atenció va ser trobar, a les façanes de les cases, dates de construcció situades gairebé sota la teulada i també a les baranes dels balcons.

Durant la visita vam viure una anècdota curiosa. En un dels porticons d’una casa vam trobar gravades la inicial i el cognom del Marc, el meu fill petit. Segons semblava, algú que havia visitat el poble aquell mateix estiu havia deixat aquella marca.

L’església de Sant Serní d’Àrreu

Al final del carrer vam arribar a l’església de Sant Serní, també coneguda com a Sant Sadurní d’Àrreu.

Malgrat l’abandonament del poble, l’interior encara conserva alguns elements religiosos. Hi vam poder veure una de les campanes, restes dels altars, una pila baptismal i fins i tot un confessionari.

Aquests elements ens permeten fer-nos una idea de la vida religiosa que hi havia hagut al poble quan encara estava habitat.

Les restes de l’antic nucli i la llegenda de l’allau

Després de visitar l’església, vam tornar cap a l’entrada del poble i vam continuar pujant per un camí que voreja el riu d’Àrreu.

A mesura que avançàvem, vam anar trobant construccions més grans de les quals només quedaven les parets. Segons ens van explicar, antigament el poble hauria estat situat més amunt. Però una allau hauria destruït les cases i provocat la mort de diverses famílies.

L’ermita romànica de la Mare de Déu de les Neus

Separada del nucli d’Àrreu, a uns 500 metres, hi ha l’ermita romànica de la Mare de Déu de les Neus.

Aquest petit edifici religiós també forma part del patrimoni històric de la zona. L’ermita va ser restaurada entre el juliol de 2012 i el setembre de 2013.

Un cop arribats fins aquí, vam donar la volta i vam emprendre el camí de retorn cap als cotxes. Satisfets d’haver descobert un poble abandonat que fins aleshores no coneixíem.

El futur d’Àrreu: recuperar el poble abandonat

Després de la visita, ens vam informar una mica més sobre la situació del poble. Tot i que les cases estan abandonades, continuen tenint propietaris, descendents dels antics veïns d’Àrreu.

Durant molts anys, aquests veïns havien reivindicat la construcció d’un camí forestal que permetés arribar al poble, com a mínim, amb vehicles tot terreny. L’objectiu era facilitar l’accés i poder restaurar les antigues cases.

A finals de 2018, una màquina va començar a obrir el camí forestal. Els mateixos veïns havien cedit part dels seus terrenys per fer possible aquesta actuació.

Així doncs, el futur d’Àrreu podria passar per recuperar progressivament aquest petit nucli de muntanya i preservar-ne el patrimoni.

La visita ens va permetre descobrir un indret ple d’història. Cases que encara conserven part del seu passat i un entorn natural. I que ens recorda com de dura podia ser la vida en aquests pobles aïllats del Pirineu.

Una excursió que ens va permetre conèixer una petita part de la història del Pallars Sobirà. I descobrir un poble que el pas del temps ha anat deixant enrere.

Galeria de fotos

Google Maps

Enllaços

Àrreu, carretera perduda