Comencem amb el primer Indret abandonat

Primer article, no sé d’on en vindrà aquesta inquietud de conèixer els indrets abandonats.

Potser de quant era petit al sortir del cole i els caps de setmana, m’anava amb un amic al pantà de Vallvidrera i ens endinsàvem en un túnel, que per llavors era obert.

Molts anys mes endavant vaig descobrir que era el túnel de la Mina Grott. Una Mina construïda en 1850 per traslladar aigua des del pantà fins a Sarrià. En el 1908 es va aprofitar per construït un ferrocarril elèctric de passatgers, el primer d’Espanya, conjuntament com el parc d’atraccions “Lake Valley”.

Els sarrianencs agafaven el trenet per passar el dia al pantà. En el 1916 va deixar de funcionar per conflicte d’interessos.

Cada cop que quedàvem, anàvem mes preparats, llanterna, roba d’abrigar, etc.

Quan hi entràvem —en aquella època la reixa encara no estava tancada—, no sabíem què ens hi trobaríem. Això ens provocava una barreja de nerviosisme i angoixa que, després, a l’hora de sortir, es convertia en satisfacció.

Només pel fet d’haver estat en un lloc on no tothom podia accedir i que tenia una certa història al darrere, encara que ja hagués desaparegut.

Suposo que aquest afany per descobrir indrets abandonats, que en altres èpoques havien estat plens de vida, és el que ens ha tornat a motivar. Ens ha fet recuperar aquella curiositat i les ganes d’informar-nos, buscar i descobrir nous llocs.

Així doncs, tornem al present. Amb la mateixa curiositat i inquietud de sempre, fa dos anys, mentre estiuejàvem a MónNatura Pirineus, al poble de Son, vam decidir anar a visitar un poble abandonat que hi havia per la zona.

Àrreu (Pallars Sobirà) ->

llegir l’article