Montlleó, un poble abandonat de la Segarra
Montlleó, també conegut com a Molió, és un poble del municipi de Ribera d’Ondara, a la comarca de la Segarra (Lleida).
Municipi: Ribera d’Ondara
Comarca: Segarra
Província: Lleida
Altitud: 692m
Coordenades: 41°38’35″N 1°24’44″E
Població actual: 0 habitants
Any abandó: 1958
Edificis dins del nucli 15 en estat derruïts
Com arribar al poble abandonat de Montlleó
Per arribar-hi, agafem l’autovia A-2. Nosaltres, des de Barcelona i en direcció a Cervera, agafem la sortida 526, en direcció a Hostalets, Sant Antolí i Rubinat.
A la rotonda, prenem la primera sortida en direcció a Briançó. Passem pel costat dret del poble i continuem per la carretera fins que es transforma en una pista de terra. Seguim endavant fins a la propera cruïlla, on girem a l’esquerra.
Quan veiem l’església, deixem els cotxes a l’espai que hi ha al voral i pugem pel caminet fins a l’entrada del poble.
Montlleó es troba a uns 8 km de la Panadella, un trajecte d’aproximadament 10 minuts amb cotxe.
Al mapa també hi podreu observar el castell de Timor, molt relacionat històricament amb Montlleó. De fet, també en vam preparar una crònica que podeu llegir al blog.
Els orígens i la població de Montlleó
Les primeres referències documentals del nucli són del segle X. Tanmateix, no és fins a l’any 1154 que apareix per primera vegada el topònim de Montlleó per referir-se al poble.
Pel que fa a la població, Montlleó havia arribat a tenir quinze cases o focs i 72 veïns l’any 1380.
Al segle XVII, concretament l’any 1685, el nucli estava format per set cases agrupades. Posteriorment, el nombre va augmentar fins a nou. Eren cal Joanet, cal Graells, cal Pont, cal Riera, cal Moliner, cal Melgosa, cal Panar, cal Mastret i la rectoria.
L’abandonament del poble
Pel que fa a l’estat actual del nucli, a excepció de l’església i de cal Mestret, la casa situada a l’entrada, la resta d’edificis estan enderrocats.
Montlleó va patir una davallada demogràfica important després de la Guerra Civil. Finalment, l’any 1958, el poble va quedar completament despoblat.
Aquest abandonament s’explica, en part, per la manca de serveis bàsics, com ara l’electricitat i l’aigua corrent. Aquestes mancances van afavorir que els habitants marxessin a viure a altres llocs.
Cal Mestret, l’últim habitatge que es manté dempeus a Montlleó, no apareix al reportatge per respecte al propietari. Des de fa més de dotze anys, dona refugi a l’únic habitant del poble.
En realitat, aquest home no és nascut a Montlleó, sinó que s’hi va traslladar des de Cervera, quan el poble ja estava completament abandonat.
Això sí, el gos de la casa no ens va fer cap estranyesa i ens va acompanyar mentre fèiem la visita.
L’església romànica de Santa Maria de Montlleó
El primer que ens crida l’atenció quan arribem al poble és l’església parroquial de Santa Maria. És d’estil romànic i data del segle XI.
De l’estructura original, conserva dos dels tres absis que tenia. Com passa amb moltes esglésies romàniques, al llarg de la seva història ha estat reformada en diverses ocasions.
A l’interior s’hi van fer reformes d’estil gòtic i neoclàssic. El campanar, en canvi, és de començament del segle XIX.
L’església apareix esmentada al segle XII, concretament l’any 1154, en una relació de parròquies del bisbat de Vic. En aquest document, el nom que hi consta és «Monteleu».
Al segle XVIII, l’església va assolir la categoria de santuari marià de la comarca. La devoció a la Mare de Déu de Montlleó era molt gran i, com a conseqüència, la seva popularitat va augmentar.
Un dels esdeveniments destacats va tenir lloc el 2 de juny de 1888, quan s’hi va celebrar la festa de la Unitat Catòlica, amb l’assistència de 1.500 romeus.
El castell de Montlleó
Segurament, el castell es va construir durant el segle XI, tot i que les primeres referències documentals no apareixen fins a començament del segle XII.
L’any 1101, Geribert Hug i la seva esposa van cedir el castell, juntament amb els de Pomar i Briançó, a la mitra vigatana.
Aquesta vinculació es va mantenir fins a mitjan segle XIII, quan el castell va passar a mans de Pere II de Queralt, senyor de Timor.
Al segle XIV, mitjançant vincles matrimonials, va passar als dominis dels Anglesola. Posteriorment, cap a mitjan segle XV, va passar a la família Aimeric.
Finalment, també per vincles matrimonials, els Erill es van convertir en barons de Montlleó. Aquesta situació es va mantenir fins a l’abolició dels senyorius, al segle XIX.
Galeria de fotos
Google Maps
Enllaços