Timor – Sant Pere dels Arquells (Ribera d’Ondara)
Castell de Timor, també anomenat Torre Timor esta situat en terres de Sant Pere dels Arquells, entitat de població de La Ribera d’Ondara, municipi de la comarca de la Segarra (Lleida).
Municipi: Ribera d’Ondara (Segarra)
Província: Lleida
Altitud: 586m
Coordenades: 41°38’34″N 1°19’46″E
Població actual – 0 habitants
Any abandó: Segona meitat segle XX
Edificis dins del nucli 1 en estat derruït
Últims registres de població:
– 1515 – 4 focs segons el fogatge (impost medieval)
– 1845 – 49 habitants segons el cens de Madoz
Accedir al Castell de Timor implica una mica d’aventura, ja que està situat en una zona rural i muntanyosa.
Esta al costat nord de la Autovia A2- Per accedir tant des de Lleida com de Barcelona. Des de Lleida sortim per la desviació 524. A la rotonda, s’agafa la quarta sortida i, just passem per sota l’autovia, ens dirigim cap a la pista asfaltada que queda a la dreta. Seguim recte 1 km fins a la intersecció on trobem una senyalització que ens indica la direcció cap al Castell de Timor, a la nostra dreta.
A partir d’aquí la pista ja no es troba pavimentada i es recomana pujar-hi amb un vehicle tot terreny o deixar-lo estacionat en aquest punt i seguir caminant els últims 400 metres.
Si venim des de Barcelona, agafem la sortida 526, a la rotonda sortim per la tercera sortida en direcció a la LV-2031 i a la primera intersecció ens dirigim cap a la dreta. A uns 400 metres, tornem a girar a la dreta, tornem a pasar per sota l’autovia i, a la pròxima sortida, cal desviar-nos cap a l’esquerra 900 metres fins a arribar a la intersecció senyalitzada.
El castell de Timor és un edifici del poble de Sant Pere dels Arquells, al terme municipal de Ribera d’Ondara declarat bé cultural d’interès nacional.
És un testimoni del ric passat medieval de la comarca del Pallars Jussà. Tot i que actualment es troba en ruïnes, segueix sent un punt d’interès important per als visitants i un símbol del patrimoni cultural de la regió.
La història del Castell de Timor és rica i complexa, reflectint la importància estratègica i social de la regió del Pallars Jussà durant l’edat mitjana i més enllà.
Te els seus orígens a l’edat mitjana, amb les primeres mencions documentades al segle XI. Formava part d’un conjunt de fortificacions que tenien la funció de defensar la zona.
Durant els segles XI i XII, el castell va servir principalment com a fortalesa defensiva. La seva ubicació estratègica permetia controlar els accessos a la vall i oferir protecció contra invasions.
Al llarg dels segles, el castell va ser propietat de diverses famílies nobles i va jugar un paper en diferents conflictes regionals. Amb el temps, la seva importància militar va disminuir, i es va convertir més en una residència senyorial.
El castell de Timor donà lloc al llinatge del mateix nom, que s’emparentà amb els Queralt de Santa Coloma i esdevingueren senyors d’aquest important castell i vila de la Conca de Barberà al començament del segle XIII. El 1.131 ja apareix documentat Arnau de Timor.
L’any següent Alaric, el primer castlà o feudatari del terme conegut, cedí al seu fill Ramon el castell de Timor juntament amb altres castells propers. Aquesta nissaga conservà el domini del terme durant els segles XII i XIII. Ramon II de Timor, mort el 1.254, fou senyor de Timor, Sant Antolí, Rauric i Montlleó.
Els Timor probablement foren feudataris dels Cervera. El 1.133 Guillem Dalmau de Cervera llegà el castell de Timor al seu nét Guillem.
Aquest, en el seu testament del 1.173, concedí l’esmentat castell al seu fill Guillem IV de Cervera. Sibil·la de Cervera, en casar-se amb Ramon de Montcada el 1.246, aportà de dot Timor i altres llocs, que més tard lliuraren a Jaume I a canvi del castell d’Albalat.
Els Timor-Queralt passaren a partir d’aquest moment a tenir el castell en feu del rei. El 1.280 Pere de Timor-Queralt era castlà de Timor en nom del monarca.
El 1.370 Pere el Cerimoniós va vendre a Alamanda, la muller de Pere de Queralt, els seus drets als termes de Pallerols, Sant Antolí, Gàver i Timor.
El 1.420, però, Alfons el Magnànim declarà incorporat a la corona aquests llocs definitivament, i en prohibí l’alienació i l’infeudament. Al segle XVII consta que Timor era dels comtes d’Erill.
A partir del segle XVI, el castell va començar a perdre importància, tant militar com social, a mesura que la regió es pacificava i els centres de poder es traslladaven a altres llocs.
Cap al segle XVII va ser convertit en un gran casal agrícola, l’estructura del qual, molt malmesa, és el que encara podem contemplar avui.
Hi ha alguns murs, tanmateix, que deurien pertànyer al castell medieval, i restes de la muralla. Al voltant del castell hi havia un petit poblet, que al segle XIV tenia sis focs, del qual no en resta cap vestigi, tret de l’església de Sant Jaume.
Gràcies als censos poblacionals antics podem constatar que a Timor hi havia més habitatges i edificacions a part del castell, tot i que no se n’ha conservat cap vestigi. Segons el fogatge de 1.515, hi consten 4 focs i, segons el cens de Madoz de l’any 1845, Timor comptava amb 6 cases i 49 habitants.
El castell és una construcció de pedra, típica de les fortificacions medievals catalanes. Originalment, comptava amb torres, muralles i altres estructures defensives.
Actualment, el castell es troba en ruïnes, però encara es poden observar parts significatives de la seva estructura original, com murs i torres.
Les restes arquitectòniques ofereixen una visió del passat medieval de la regió. Hi ha abundància de cups i sitges i sobretot destaca en un nivell inferior, al sud-est, una cisterna de volta apuntada.
Molt a la vora de les restes del Castell de Timor hi ha l’antiga església parroquial de Sant Jaume forma part del conjunt aïllat i en ruïnes de Timor, inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La referència directa més antiga de l’església de Sant Jaume és de l’any 1133, any en què el senyor del castell de Timor, Guillem Dalmau de Cervera, deixà deu morabatins per a l’obra de Sant Jaume de Timor.
És un edifici aïllat en ruïnes, proper a la Torre Timor Esmentada al segle XI, l’obra que ens ha pervingut, gairebé esfondrada, està datada pels experts al segle XII. Té planta rectangular, d’una sola nau amb coberta de volta de canó de perfil apuntat, actualment esfondrada i teulada a doble vessant.
A la banda de ponent, un espai d’amplada i alçada més reduït és cobert amb una volta de canó apuntada que suportava el cor. L’absis semicircular ha desaparegut i ha estat substituït per un espai de planta quadrada obert a la nau.
A la façana sud, troben la seva porta d’accés d’arc de mig punt adovellat damunt la qual hi ha una finestra amb llinda paredada.
A la façana oest, es localitza el recinte del cementiri que abraça l’església fins a arribar a la seva porta d’accés. Hi ha un campanar d’espadanya d’un sol ull situat al carener de la façana de ponent, molt deteriorat. L’aparell emprat és de carreus sense escairar i irregulars, disposats en filades desordenades.
Galeria de fotos
84 Fotos
Clicar a la foto
Google Maps
