Montlleó (Ribera d’Ondara)

Montlleó, també conegut com Molió, és un poble del municipi de Ribera d’Ondara a la comarca de la Segarra (Lleida).

Municipi: Ribera d’Ondara (Segarra)
Província: Lleida
Altitud: 692m
Coordenades: 41°38’35″N 1°24’44″E
Població actual: 0 habitants
Any abandó: 1958
Edificis dins del nucli 15 en estat derruïts

Per arribar, agafem la A2, nosaltres des de Barcelona direcció Cervera, agafem la sortida 526 direcció a Hostalets/St.Antolí/Rubinat i a la rotonda per la primera sortida direcció Briançó, passem el poble per la seva dreta continuant la carretera fins que es transforma en pista, seguim fins la pròxima cruïlla que girem a l’esquerra.

Quant veiem l’església deixem els cotxes en el espai que hi ha al voral i pugem el “caminet” fins l’entrada del poble. El Poble esta a minuts 10 (8 km) de “La Panadella”.

En el mapa podreu observar el “Castell de Timor”, molt relacionat amb Montlleò històricament i que també us publicarem la crònica ben aviat.

Les primeres referències documentals del nucli són del segle X. Tanmateix, no és fins al 1154 quan apareix per primer cop el topònim de Montlleó referint-se al nucli.

Demogràficament, Montlleó havia tingut fins a quinze cases (focs) i setanta-dos veïns el 1380, però al segle XVII, al 1685 estava format per set cases juntes, que posteriorment van augmentar a nou (cal Joanet, cal Graells, cal Pont, cal Riera, cal Moliner, cal Melgosa, cal Panar, cal Mastret i la rectoria).

Pel que fa al seu estat, a excepció de l’església i cal Mestret, la casa de l’entrada, la resta estan enderrocades. El nucli va patir una davallada demogràfica important just després de la guerra civil i l’any 1958 es va despoblar per complet.

Aquest fenomen es justifica per la manca de serveis bàsics, com electricitat i aigua corrent, fet que va propiciar que els habitants marxessin a altres llocs.

Cal Mestres, l’últim habitatge en peu de Montlleó, no surt en el reportatge per respecte al propietari, dona refugi des de fa mes de 12 anys a l’únic habitant del poble.

En realitat, no es natiu de Montlleó, sinó que es va mudar des de Cervera. Llavors el poble ja estava completament abandonat.

Això sí, el gos d’aquesta cas no ens va fer estranys i en va acompanyar mentre fèiem la visita.

El primer que crida l’atenció quan hi arribes al Poble és l’església parroquial (Santa Maria), d’estil romànic del segle XI i conserva dos de los tres àbsides que tenia originalment, va ser reformada como casi totes las esglésies romàniques en varies ocasions al llarg de la seva  historia, en el interior va tingut reformes d’estil gòtic i neoclàssic i el campanar es de principis del segle XIX.

L’església apareix esmentada al segle XII, en concret l’any 1154, en una relació de parròquies del bisbat de Vic, on consta el nom de “Monteleu”.

Al segle XVIII l’església va assolir el grau de santuari marià de la comarca, pel fet que la devoció a la Mare de Déu de Montlleó era molt gran i lògicament va incrementar la seva popularitat.

El 2 de juny de 1888 va tenir lloc la celebració de la Unitat Catòlica amb una assistència de 1.500 romeus.

El castell de Montlleó és una antiga fortificació declarada bé cultural d’interès nacional a la part alta del poble de Montlleó, on actualment hi ha un vèrtex geodèsic i un dipòsit d’aigua.

Són moltes les pedres escampades per la zona i quasi cap estructura dempeus. Tan sols un petit tram de mur que pot recordar l’existència d’una construcció vinculada amb la seva defensa.

El castell segurament es va construir durant el segle xi, però no se’n tenen referències fins a començament del segle XII. L’any 1101 Geribert Hug i la seva esposa, van cedir aquest castell, juntament amb el de Pomar i Briançó, a la mitra vigatana fins a mitjans del segle XIII, quan passà a mans de Pere II de Queralt, senyor de Timor.

Al segle XIV, mitjançant llaços matrimonials passà a dominis dels Anglesola. Posteriorment, cap a mitjans del segle XV passà a l’Aimeric, i finalment per vincles matrimonials, els Erill esdevingueren barons de Montlleó, fins a l’abolició dels senyorius al segle XIX. Documentat a finals del segle XI.

Galeria de fotos

73 Fotos
Clicar a la foto

Google Maps

Enllaços

Montlleó: enmig de les pedres, el record del passat

Església de Santa Maria de Montlleó

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *