Timor, un castell medieval abandonat a la Segarra
El castell de Timor, també conegut com a Torre de Timor, es troba a prop de Sant Pere dels Arquells, dins del municipi de Ribera d’Ondara, a la comarca de la Segarra. Situat en un entorn rural, avui en queden les restes d’un antic castell medieval que, amb el pas dels segles, es va transformar en un gran casal agrícola.
Tot i que actualment està en ruïnes, aquest indret conserva una part important de la seva història. Al costat del castell també hi trobem les restes de l’antiga església de Sant Jaume, testimoni de l’existència d’un petit nucli habitat que va desaparèixer amb el temps.
Municipi: Ribera d’Ondara
Comarca: Segarra
Província: Lleida
Altitud: 586m
Coordenades: 41°38’34″N 1°19’46″E
Població actual – 0 habitants
Any d’abandonament: Segona meitat segle XX
Edificis dins del nucli 1 en estat derruït
Últims registres de població:
– 1515 – 4 focs segons el fogatge (impost medieval)
– 1845 – 49 habitants segons el cens de Madoz
Pel que fa a la població, els registres històrics ens permeten saber que Timor havia estat un petit nucli habitat. Segons el fogatge de l’any 1515, hi havia quatre focs, és a dir, quatre unitats familiars. Més endavant, el cens de Madoz de 1845 hi registrava sis cases i 49 habitants.
Aquestes dades ens mostren que, malgrat les dimensions reduïdes del nucli, Timor va tenir una comunitat que vivia al voltant del castell i de les activitats agrícoles.
Com arribar al castell de Timor
Arribar al castell de Timor és relativament senzill, ja que es troba a prop de l’autovia A-2. Tanmateix, l’últim tram transcorre per una pista de terra.
Si venim des de Lleida, hem de sortir de l’A-2 per la sortida 524. A la rotonda, agafem la quarta sortida i passem per sota de l’autovia. Tot seguit, continuem per una pista asfaltada que queda a mà dreta.
Després d’aproximadament un quilòmetre, arribem a una cruïlla on trobem una indicació cap al castell de Timor.
A partir d’aquest punt, la pista deixa d’estar asfaltada. Si no disposem d’un vehicle adequat per circular-hi, és recomanable deixar el cotxe en un lloc on no destorbi el pas i continuar a peu els darrers 400 metres.
Si venim des de Barcelona, hem de sortir per la sortida 526 de l’A-2 i continuar en direcció a la carretera LV-2031. Després, seguim les indicacions cap al castell fins a arribar a la mateixa cruïlla senyalitzada.
El castell de Timor és un edifici situat al poble de Sant Pere dels Arquells, al terme municipal de Ribera d’Ondara, declarat bé cultural d’interès nacional.
És un testimoni del ric passat medieval de la comarca de la Segarra. Tot i que actualment es troba en ruïnes, continua sent un punt d’interès per als visitants i un símbol del patrimoni cultural de la regió.
La història del castell de Timor és rica i complexa, i reflecteix la importància estratègica i social que va tenir aquest territori durant l’edat mitjana i els segles posteriors.
Els orígens del castell i el llinatge dels Timor
El castell té els seus orígens a l’edat mitjana, amb les primeres mencions documentades al segle XI. Formava part d’un conjunt de fortificacions que tenien la funció de defensar el territori.
Durant els segles XI i XII, el castell va servir principalment com a fortalesa defensiva. La seva ubicació estratègica permetia controlar els accessos a la zona i oferir protecció davant de possibles atacs.
Al llarg dels segles, el castell va ser propietat de diverses famílies nobles i va tenir un paper destacat en les relacions entre els diferents senyors feudals. Amb el temps, però, la seva importància militar va disminuir i va acabar convertint-se en una residència senyorial.
El castell de Timor va donar lloc al llinatge del mateix nom, que es va emparentar amb els Queralt de Santa Coloma. A començament del segle XIII, aquesta família es va convertir en senyora d’aquest important castell i vila de la Conca de Barberà.
L’any 1131 ja apareix documentat Arnau de Timor. L’any següent, Alaric, el primer castlà o feudatari del terme conegut, va cedir al seu fill Ramon el castell de Timor, juntament amb altres castells propers. Aquesta nissaga va conservar el domini del terme durant els segles XII i XIII. Ramon II de Timor, mort l’any 1254, va ser senyor de Timor, Sant Antolí, Rauric i Montlleó.
Els Timor i els senyors de Cervera
Els Timor probablement van ser feudataris dels Cervera. L’any 1133, Guillem Dalmau de Cervera va llegar el castell de Timor al seu nét Guillem. Aquest, en el seu testament de 1173, va concedir el castell al seu fill Guillem IV de Cervera.
Més endavant, Sibil·la de Cervera, en casar-se amb Ramon de Montcada l’any 1246, va aportar com a dot Timor i altres llocs. Posteriorment, aquests territoris van ser lliurats a Jaume I a canvi del castell d’Albalat.
A partir d’aquest moment, els Timor-Queralt van passar a tenir el castell en feu del rei. L’any 1280, Pere de Timor-Queralt n’era el castlà en nom del monarca.
El castell passa a mans de la Corona
L’any 1370, el rei Pere el Cerimoniós va vendre a Alamanda, muller de Pere de Queralt, els seus drets sobre els termes de Pallerols, Sant Antolí, Gàver i Timor. Tanmateix, l’any 1420, Alfons el Magnànim va declarar aquests territoris incorporats definitivament a la Corona i en va prohibir l’alienació i l’infeudament.
Ja al segle XVII, consta que Timor pertanyia als comtes d’Erill.
La decadència del castell i la transformació en casal agrícola
A partir del segle XVI, el castell va començar a perdre importància, tant militar com social, a mesura que el territori es pacificava i els centres de poder es traslladaven a altres llocs.
Cap al segle XVII, l’edifici es va convertir en un gran casal agrícola. La seva estructura, molt malmesa, és la que encara podem contemplar avui. Tot i això, alguns murs podrien correspondre al castell medieval original, i també es conserven restes de l’antiga muralla.
Al voltant del castell hi havia un petit poble que, al segle XIV, tenia sis focs, és a dir, sis unitats familiars. Actualment, no en queda cap vestigi del nucli habitat, tret de l’església de Sant Jaume.
Gràcies als antics censos de població, podem constatar que a Timor hi havia més habitatges i edificacions, a banda del castell, encara que no se n’hagi conservat cap resta visible.
Segons el fogatge de 1515, hi constaven quatre focs. Més endavant, segons el cens de Madoz de l’any 1845, Timor comptava amb sis cases i 49 habitants.
Les restes del castell de Timor
El castell és una construcció de pedra, característica de les antigues fortificacions medievals catalanes. Originalment, comptava amb estructures defensives que protegien el recinte i en reforçaven la funció militar.
Actualment, es troba en ruïnes, però encara podem observar parts significatives de la seva estructura. Es conserven diversos murs i restes que ens permeten fer-nos una idea de les dimensions que devia tenir l’edifici.
A l’interior hi ha una gran quantitat de cups i sitges, elements relacionats amb l’ús agrícola que va tenir el castell després de perdre la seva funció defensiva.
Sobretot, destaca una cisterna situada en un nivell inferior, a la banda sud-est. Aquesta construcció, coberta amb una volta apuntada, és un dels elements més interessants que encara es conserven del conjunt.
L’antiga església de Sant Jaume de Timor
Molt a prop de les restes del castell de Timor hi ha l’antiga església parroquial de Sant Jaume, que forma part d’aquest conjunt aïllat i en ruïnes. L’edifici està inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La referència documental més antiga que coneixem de l’església de Sant Jaume és de l’any 1133. Aquell any, Guillem Dalmau de Cervera, senyor del castell de Timor, va deixar deu morabatins per a les obres de l’església.
Es tracta d’un edifici aïllat i en ruïnes, situat a prop de la Torre de Timor, documentada ja al segle XI. La construcció que ha arribat fins als nostres dies, gairebé esfondrada, està datada pels experts al segle XII.
L’església té una planta rectangular i una sola nau, que originalment estava coberta amb una volta de canó de perfil apuntat. Actualment, aquesta coberta s’ha esfondrat i només en queden algunes restes.
A la banda de ponent hi ha un espai de dimensions més reduïdes, tant d’amplada com d’alçada, cobert amb una volta de canó apuntada. Aquest espai corresponia al cor de l’església.
L’absis semicircular original ha desaparegut i ha estat substituït per un espai de planta quadrada, obert directament a la nau.
La porta d’entrada i el campanar
A la façana sud hi trobem la porta d’accés, formada per un arc de mig punt adovellat. Just a sobre hi ha una finestra amb llinda que actualment està tapiada.
A la façana de ponent es localitza el recinte del cementiri, que s’estén al costat de l’església fins a arribar a la porta d’entrada.
També hi podem veure un campanar d’espadanya d’una sola obertura, situat al carener de la façana occidental. El campanar es troba molt deteriorat, com bona part de l’edifici.
Pel que fa a la construcció, les parets estan fetes amb carreus de pedra irregulars i sense escairar, disposats en filades poc uniformes.
Malgrat el seu estat de conservació, les restes de Sant Jaume ens permeten reconèixer les característiques de l’arquitectura romànica i imaginar com devia ser aquesta església quan encara formava part de la vida quotidiana del petit nucli de Timor.
Galeria de fotos
Google Maps