Empúries: Porta de les cultures antigues a Catalunya
Empúries és un dels jaciments arqueològics més importants de la Mediterrània occidental i, sens dubte, el més rellevant de Catalunya.
Situat al municipi de L’Escala (Alt Empordà), just a la vora del mar, aquest indret va ser durant segles un punt de trobada de civilitzacions, un port comercial i cultural que ha deixat una petjada immensa a la història.
La ciutat Grega: Els orígens
Cap al segle VI aC, colons grecs de Focea (a l’actual Turquia) van establir un enclavament comercial a la costa catalana. El van anomenar Emporion, que significa literalment “mercat” o “lloc de comerç”.
Aquesta ciutat grega va prosperar ràpidament gràcies a la seva posició estratègica: un port natural, proper als rius Fluvià i Ter, que permetia l’intercanvi de productes entre les cultures mediterrànies i els pobles ibers de l’interior.
Els grecs van portar amb ells la seva arquitectura, la seva religió i els seus costums.
Encara avui es poden veure restes de temples, cases, carrers empedrats i fins i tot mosaics que ens parlen del seu alt grau de desenvolupament urbà.
La ciutat Romana: L’arribada dels romans
Al segle II aC, Emporion va ser ocupada pels romans en el context de les guerres contra Cartago i l’expansió de Roma per la península Ibèrica.
Els romans hi van establir una ciutat pròpia, just al costat de la grega, i li van donar el nom de Emporiae.
La ciutat romana va créixer molt més ràpidament que la grega i es va convertir en un centre administratiu i econòmic clau de la regió.
Amb la seva xarxa de carrers, termes, fòrum, amfiteatre i domus amb mosaics, Empúries mostra clarament el poder de Roma i la seva capacitat d’organitzar la vida urbana.
La convivència de cultures
Un dels aspectes més fascinants d’Empúries és que durant un temps hi van conviure tres cultures diferents:
- Els grecs, amb la seva ciutat emmurallada i oberta al comerç marítim
- Els romans, que van aportar la seva estructura política i urbanística
- Els ibers, pobles autòctons que comerciaven amb ambdós i van deixar una empremta en la ceràmica, les eines i altres objectes trobats al jaciment.
Aquesta confluència cultural converteix Empúries en un testimoni únic de la interacció entre pobles a la Mediterrània.
La decadència i l’oblit
Amb la caiguda de l’Imperi Romà i la progressiva pèrdua d’importància comercial de la zona, Empúries va anar quedant abandonada.
Durant l’edat mitjana, el lloc va ser reutilitzat parcialment, però aviat va quedar pràcticament desert i cobert per les dunes i la vegetació.
El redescobriment i les excavacions
A principis del segle XX, Empúries va començar a ser excavat de manera sistemàtica per l’Institut d’Estudis Catalans.
Des de llavors, les excavacions han tret a la llum una part del que havia estat una ciutat vibrant i cosmopolita.
Encara avui dia es continuen fent treballs arqueològics, ja que gran part del jaciment resta sota terra.
Entre les troballes més destacades hi ha el famós mosaic de l’ofici del sacrifici, el mosaic de les Tres Gràcies, i sobretot l’impressionant estàtua d’Asclepi, el déu grec de la medicina, considerada una de les peces més icòniques de l’arqueologia catalana.
Empúries avui: història viva al costat del mar
Avui, el jaciment d’Empúries forma part del Museu d’Arqueologia de Catalunya i és un dels punts turístics i culturals més visitats de la Costa Brava.
Els visitants poden passejar pels carrers antics, veure les restes de muralles, cases i temples, i imaginar com era la vida en aquest punt clau del Mediterrani fa més de 2.000 anys.
La nostre visita.
Vàrem escollir la a visita guiada: 1 hora i 45 minuts amb una antiga habitant. Així va començar…
“Em dic Iulia Domitia, us dono la benvinguda a Emporiae”
Fa gairebé dos mil anys vaig viure aquí, la ciutat romana que avui coneixeu com a Empúries.
Potser avui només veieu pedres i restes de murs, però per a mi aquells carrers eren el cor d’una ciutat viva, plena de veus, mercats i rituals.
– Les muralles i la porta d’entrada –
Aquí, davant vostre, s’alcen les muralles. Protegeixen la ciutat i marquen la frontera entre el món exterior i el nostre univers urbà. Quan creueu aquesta porta, us endinseu al cor d’Emporiae.
– La meva família –
Sóc filla del ciutadà més poderós de la colònia. El meu pare és magistrat i un dels principals comerciants de vi i oli de tota la regió.
Com a dona de família noble, no participo en la política, però sí que rebo una bona educació: sé llegir i escriure en llatí, i conec històries dels poetes i dels déus.
Contínuament faig comparacions amb objectes, situacions o paraules del vostre temps per demostrar-vos que no heu inventat res, el grecs o els romans jo ho havien inventat.
– La ciutat grega –
Emporion, que significa mercat, és un lloc de trobada de pobles i cultures. Aquí conviuen descendents dels grecs, romans vinguts de la península Itàlica, ibers de l’interior…
Per això sempre escolto llengües diferents: el llatí de la meva família, el grec dels comerciants i les paraules misterioses dels pobles locals.
– L’estàtua d’Asclepi –
Mireu aquesta escultura de marbre: és Asclepi, el déu grec de la medicina. Molts dels meus veïns li feien ofrenes per demanar salut i guariment.
A Emporiae venerem els déus de Roma, però també hem heretat cultes grecs, com el d’Asclepi, déu de la medicina, la seva estàtua majestuosa es venera prop del mar, per aquells que arribaven d’unes travessies de varis dies fins i tot setmanes.
Aquesta que veieu aquí es una reproducció, l’original la podeu veure dintre del museu.
A mes una anècdota, està incompleta. Es va trobar com esta aquí, sense braços i aquests es van trobar anys mes tard en excavacions posteriors. La que trobareu al museu esta restaurada complerta, la copia es va quedar així.
– L’Agora –
Els meus dies comencen amb les tasques de la llar i amb les pregàries als déus protectors de la família. Sovint visito l’Agora, on els homes tracten negocis i les dones ens trobem per conversar i comprar al mercat. Allà hi arriben mercaderies de tota la Mediterrània: oli de la Bètica, marbre d’Itàlia, ceràmica grega…
L’àgora era l’espai central de la ciutat grega. Més enllà de ser una simple plaça, era el nucli cívic per excel·lència, on confluïen: l’activitat comercial, els debats polítics, els cultes religiosos, les relacions socials i els judicis públics.
Lloc on s’intercanviaven mercaderies, comerciants que regategen, però també idees; s’hi prenien decisions col·lectives, s’hi rendia culte als déus i s’hi formava l’opinió pública.
– El port i el comerç –
Des d’aquí es veu el mar. El port d’Emporiae és el cor de la nostra riquesa: hi arriben vaixells carregats de vi de la Bètica, oli, blat i ceràmica. A canvi, exportem el nostre vi, famós a moltes ciutats de l’Imperi. Les àmfores que trobareu al museu són testimoni d’aquest comerç constant.
– La ciutat romana –
Emporiae era una ciutat ben organitzada segons el model romà. Tenia muralles, carrers empedrats i edificis públics que mostraven la grandesa de Roma.
El traçat urbanístic seguia el model de campament militar (castrum): seguin un traçat en quadrícula ordenada amb dos carrers principals que es creuaven al centre on se situava el fòrum.
- Cardo Maximus → carrer principal que anava de nord a sud.
- Decumanus Maximus → carrer principal que anava de est a oest.
I vosaltres us creieu que ho havia inventat El Pla Cerdà… dons no.
– Les domus i els mosaics –
Veieu aquests mosaics? Formaven part de les nostres domus. Els mosaics mostren bellesa, elegància, harmonia, riquesa i poder, ideals que tots volíem reflectir a les nostres llars.
La nostra casa, una gran domus prop del fòrum, és plena de mosaics de colors, patis amb fonts i estances per als esclaus que treballen per a nosaltres.
Quan camino entre aquestes pedres, recordo els colors vius que embellien el terra de casa meva.
Us convido a visitar la meva “Domus”, en especial l’entrada a l’estància on el meu pare feia els negocis, on podeu veure un preciós i valuós mosaic en el pati just davant de la porta, on demostra que érem els mes rics de la ciutat.
Aprofito per fer-vos una pregunta a cada un de vosaltres, quantes instancies teniu a la vostre “Domus”?, jo en tenia 47 estàncies.
– Les termes: el plaer i la higiene –
Ara passegem fins a les termes públiques. Són un lloc de trobada: no només venim a banyar-nos, sinó també a conversar i fer negocis.
Els esclaus encenen els forns que escalfen l’aigua, i nosaltres passem del frigidarium (aigua freda) al caldarium (aigua calenta) seguint el ritual del bany romà.
– El fòrum, centre de la vida pública –
Arribem al fòrum, la plaça més important, punt neuràlgic de la vida política i social. Aquí el meu pare i altres magistrats es reunien per decidir lleis.
També es veneraven i es feien ofrenes al deus, inicialment nomes havia un temple al mig per venerar a els tres principals que consideraven protectors de l’Estat romà formaven la Tríada Capitolina.
- Júpiter (Iuppiter) → rei dels déus, déu del cel i del tro.
- Juno (Iuno) → esposa de Júpiter, protectora del matrimoni i de les dones.
- Minerva (Minerva) → deessa de la saviesa, les arts i l’estratègia.
Posteriorment, s’han descobert altre temples als costat d’aquest principal.
– La muralla de la ciutat romana d’Emporiae –
Quan els romans van fundar la seva ciutat a Empúries al segle I aC, la van dotar d’una muralla imponent que delimitava i protegia el nou nucli urbà. Aquesta fortificació seguia el model de les colònies romanes i també mantenia la tradició defensiva que ja existia a la ciutat grega d’Empòrion.
Davant vostre s’aixeca encara un tros de la nostra gran muralla romana i una de les seves portes principals. Per aquí entraven mercaders, viatgers i ambaixadors vinguts de lluny. Cada pas a través d’aquesta porta era entrar al món de Roma.
A la porta meridional, al seu costat podeu veure encara un gravat d’un símbol molt singular: un fal·lus esculpit en un dels carreus de la pedra, just al costat dret de la porta.
Aquest fal·lus era un símbol romà de bons auguris: protegia la ciutat, atorgava prosperitat i feia de talismà perquè els habitants i qui entrava o sortia de la ciutat tinguessin sort.
El Museu d’Arqueologia d’Empúries,
el tresor ocult sota les dunes
La visita al jaciment seria incompleta sense la visita el museu: les pedres expliquen l’espai, però les peces del museu ens expliquen les persones.
El Museu d’Arqueologia d’Empúries és la clau per entendre què feia única aquesta ciutat: la seva vocació comercial, el contacte entre cultures i la vida quotidiana dels seus habitants.
Quan visitem el jaciment d’Empúries, sovint ens meravella passejar entre temples, mosaics i muralles. Però una part fonamental de la seva història es conserva al Museu d’Arqueologia d’Empúries, l’espai que custodia les peces més valuoses trobades en les excavacions.
Aquest museu forma part del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), una institució dedicada a preservar i difondre el patrimoni arqueològic del país.
A Empúries, el museu no només és un complement a la visita al jaciment, sinó la clau per entendre en profunditat el passat grec, romà i ibèric de la zona.
El museu acull una col·lecció extraordinària de materials que expliquen la vida quotidiana i la cultura de les civilitzacions que van habitar Empúries. Entre les peces més destacades hi trobem:
- 🗿 L’estàtua d’Asclepi: el gran emblema del museu. És una escultura de marbre del déu grec de la medicina, datada al segle II aC. La seva presència ens recorda la importància dels cultes religiosos i de la salut a l’antiguitat.
- 🎨 Els mosaics romans: entre ells, el famós mosaic de les Tres Gràcies i el mosaic del sacrifici, que mostren l’elegància i el detall artístic de les domus romanes.
- 🍶 Ceràmiques gregues i romanes: àmfores per al transport de vi i oli, vaixella per al dia a dia i objectes decoratius que parlen del comerç intens entre Empúries i altres ciutats mediterrànies.
- 🔥 Restes ibèriques: peces de ceràmica, armes i eines que ens mostren la vida dels habitants autòctons de la zona abans i durant la convivència amb grecs i romans.
- 💍 Objectes personals: joies, monedes i petits utensilis que ens permeten entendre millor la vida privada dels antics emporitans.
El museu també presenta una exposició permanent que narra la història del jaciment des dels primers assentaments grecs fins a la decadència de la ciutat romana.
– Les termes a la sortida del recinte d’Empúries –
Quan surts del recinte principal d’Empúries, encara pots veure les restes d’un edifici termal que ens parla de la vida quotidiana dels romans. Aquestes termes no eren només llocs per rentar-se: eren centres socials i culturals.
Els habitants venien aquí per relaxar-se, conversar amb veïns i amics, i fins i tot fer negocis. L’edifici estava estructurat amb diverses estances: el frigidarium (aigua freda), el tepidarium (aigua tèbia) i el caldarium (aigua calenta), amb sistemes de calefacció innovadors com l’hipocaust que escalfava el terra i les parets.
Una visita inolvidable.
La visita guiada ens va encantar. No només vam aprendre història i arqueologia, sinó que la guia ens ho va transmetre d’una manera molt viva, dinàmica i amb passió.
Ens va fer riure amb petites dosis d’humor i ens va sorprendre amb comparacions entre la vida grega i romana amb la d’avui, que ens feia viatjar fins aquells temps.
Una experiència completa i molt recomanable.
Les visites guiades son organitzades per Empordà Caterva, una empresa dinàmica i arrelada al territori gironí dedicada a la difusió del patrimoni natural, cultural i artístic a través d’una aproximació singular: la dramatització històrica.
Es defineixen com una entitat “jove de quilòmetre zero”, amb l’Oríem a la Universitat de Girona i una combinació única entre història i teatre.
Per acabar…
Empúries es una visita obligada, no és només un jaciment arqueològic. És la porta per entendre com va començar la nostra història mediterrània.
Un lloc on cada pedra explica un fragment de passat i on el present encara respira l’esperit dels antics pobladors. És una experiència que combina història, natura i mar:
- Un viatge al passat, on conviuen restes gregues i romanes.
- Un paisatge únic, amb el blau del mar Mediterrani i la tranquil·litat de les dunes.
- Un espai cultural viu, que connecta amb la nostra identitat i els orígens de Catalunya dins del món antic.
En definitiva Empúries és la porta per entendre com va començar la nostra història mediterrània.
Empuries ArqueoTour 360º
Audiotours
SANTUARI D’ASCLEPI
LA DOMUS DEL MOSAICS
L’ÀGORA
EL FÒRUM
EL SACRIFICI D’IFIGÈNIA
Fotografia aèria de les ciutats Grega i Romana de Empúries (Font: MAC Empúries)
Recració virtual de les ciutats Grega i Romana de Empúries
Recració de les ciutats Grega i Romana de Empúries
Galeria de fotos
139 Fotos
Clicar a la foto
Google Maps
Enllaços
Visita als Aiguamolls de l’Empordà
També vam visitar els Aiguamolls de l’Empordà amb moltes ganes de descobrir la seva fauna i els seus paisatges humits. Tot i que la calor era intensa i hi havia poca aigua, vam poder gaudir d’algunes observacions interessants: vam veure alguns ocells.
Vam passejar per una ruta senzilla que començava al pàrquing i passant per tres miradors, nomes del primer, el mirador de Quim Franch, vam obtenien unes vistes dels terrenys inundats. En els altres dos miradors, dels Roncaires i de l’estany d’en Turies, no vam veure ni aigua.
La caminada ens va permetre connectar amb la naturalesa i imaginar com devia ser l’espai en el seu moment de màxima esplendor, quan els aiguamolls estaven plens de vida i moviment d’aus migratòries. Tot i no haver pogut veure tota la fauna que esperàvem, l’experiència va ser instructiva i agradable.
Així doncs, aquesta visita queda pendent per a un altre dia, quan les condicions siguin millors, per poder observar en tota la seva esplendor la riquesa natural i la vida silvestre que fa tan especial aquest indret.
