Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Aquest estiu vam allotjar-nos en una casa rural a Barruera, a la Vall de Boí. Des d’allà teníem clar que volíem dedicar un dia complet a recórrer el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, un dels racons més icònics del Pirineu. Ens esperaven gairebé dues hores de cotxe fins a Espot, així que vam matinar per aprofitar al màxim el dia.
Estany de Sant Maurici – Estany de Ratera – Estanys i Refugi d’Amitges
Data: 08/08/2025
Ruta: Anada i tornada
Lloc: Parc Nacional d’Aigüestortes
Província: Lleida
Durada : 5 hores 47 minuts
Quilometres: 19,57 Km
Desnivell : 740 m
Desnivell acumulat: 850 m
Altitud
– Estany de Sant Maurici: 1.912 m
– Estany de Ratera 2.136 m
– Estanys i Refugi d’Amitges 2.363 m
Dificultat: Moderat
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és l’únic parc nacional de Catalunya i una de les joies naturals més preuades del Pirineu. Situat entre les comarques del Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, el parc ocupa més de 40.000 hectàrees de paisatges d’alta muntanya, amb cims que superen els 3.000 metres, més de 200 estanys d’origen glacial, rius que serpentejen i fan meandres únics —les famoses “aigüestortes”—, i una riquesa biològica i paisatgística incomparable.
La seva diversitat és extraordinària: boscos d’avets i pins negres, prats alpins plens de flors a l’estiu, estanys cristal·lins i espectaculars agulles de granit que coronen l’horitzó. A més de la seva bellesa natural, el parc és també un espai carregat de cultura i llegendes, com la dels Encantats, que vigilen majestuosament l’estany de Sant Maurici.
Declarat parc nacional l’any 1955, és un indret perfecte tant per a excursionistes experimentats com per a famílies que volen gaudir d’un entorn tranquil i únic. Rutes ben senyalitzades, refugis de muntanya i miradors permeten descobrir un dels paisatges més espectaculars del Pirineu català.
El trajecte en cotxe ja va ser un plaer: carreteres de muntanya envoltades de boscos d’avets i poblets pintorescos. Finalment, vam arribar al pàrquing del Prat de Pierró (1.640 m), punt de sortida de moltes rutes. Allà vam carregar les motxilles amb aigua i menjar i vam començar a caminar.
El nom Aigüestortes prové de la característica més singular d’aquest parc: la forma com els rius i torrents baixen per les valls.
A diferència d’altres rius que corren en línia més o menys recta, aquí l’aigua s’obre pas fent meandres i corbes molt marcades, com si s’anés torçant. Aquestes formes sinuoses són el resultat del relleu glacial que va modelar el territori durant les últimes glaciacions i que va deixar prats plans per on els rius es desvien i serpentejen.
Per això, quan hi camines, sobretot per la vall principal que va cap a l’estany Llong, es poden veure clarament aquests trams d’aigua que fan corbes capricioses, petites illes i desviaments. És un dels trets que distingeix el parc i li dona el nom tan característic: les aigües tortes → Aigüestortes.
Per accedir al sector d’Espot – Sant Maurici del Parc Nacional d’Aigüestortes, s’ha d’arribar fins al pàrquing de Prat de Pierró (1.640 m), punt d’inici de moltes rutes.
Des de Barruera, el trajecte és d’aproximadament 2 hores en cotxe (uns 90 km). Cal seguir la N-230 fins a La Guingueta d’Àneu i després agafar la LV-5004 fins a Espot. Des d’allà, una petita carretera asfaltada de 4 km porta fins al Prat de Pierró, on es deixa el vehicle.
Dins del parc no es pot circular amb cotxe. Per arribar a l’estany de Sant Maurici, es pot pujar a peu (45-60 min) o amb el servei de taxis 4×4 d’Espot
Del Prat de Pierró a l’Estany de Sant Maurici
La primera etapa era d’uns 3 km de distància, amb un desnivell positiu d’uns 250 m. El camí pujava suaument entre boscos d’avets i pins negres, amb torrents i passeres que feien el camí més pintoresc.
Abans d’arribar a l’estany de Sant Maurici, es pot admirar la capelleta de Sant Maurici, situada molt a prop del llac. Es tracta d’una ermita petita, d’origen romànic, molt senzilla i construïda amb pedra, com gairebé totes les esglésies del Pirineu, i encastada sota una cinglera rocosa.
Segons la tradició, fou aixecada en honor a Sant Maurici, soldat i màrtir cristià, patró d’aquest indret. Al llarg dels segles, l’ermita ha estat punt de pas per pastors, pelegrins i excursionistes que volien deixar-hi una pregària o simplement reposar una estona.
Aquesta capella moderna (ubicada a uns 1 841 m d’altitud) es va aixecar sobre una construcció anterior, un antic refugi militar abandonat
En poc més d’una hora de marxa vam sortir del bosc i se’ns va obrir davant dels ulls la meravella de l’estany de Sant Maurici (1.910 m).
L’aigua blava i serena reflectia les muntanyes, i sobretot destacaven els imponents Encantats (2.747 m). Ens hi vam aturar una bona estona, fent fotos i contemplant el paisatge.
Segons la llegenda dels Encantats: dos caçadors que, en lloc d’anar a missa, van preferir sortir a caçar isards. Per càstig diví, van ser petrificats i esdevingueren aquests dos cims majestuosos que encara avui vigilen l’estany. La història donava un aire encara més màgic a aquell indret.
Gran Encantat: És el pic més alt, amb una altitud de 2.748,7 metres.
Petit Encantat: Una mica més baix, però igualment imponent.
La gent sovint assenyala les roques que hi ha entre els dos pics com els veritables “Encantats”.
Segons la tradició, els Encantats “de veritat” serien les formacions rocoses al mig, entre els dos cims.
Són aquestes roques les que, segons la llegenda, representen els humans petrificats.
Els pics, en canvi, són més la muntanya en sí, mentre que les figures del mig són les que donen forma al relat màgic de la transformació.
Sant Maurici – Cascada i Estany de Ratera
Després vam reprendre el camí, que pujava cap a la cascada de Ratera (2.000 m).
En uns 20 minuts més (aprox. 1 km de pujada amb 100 m de desnivell) vam arribar-hi. El salt d’aigua era impressionant, caient amb força i esquitxant l’ambient. Ens hi vam quedar una estona gaudint de la frescor i del soroll de l’aigua.
Uns minuts més de pujada (mig quilòmetre escàs) i vam arribar a l’estany de Ratera (2.140 m). Havíem acumulat ja uns 5 km de recorregut i 500 m de desnivell positiu.
L’estany és més petit que Sant Maurici, però amb un encant especial. L’aigua cristal·lina i els prats alpins al voltant convidaven a seure i descansar. Ens hi vam quedar una bona estona, aprofitant per menjar una fruita i hidratar-nos.
Ratera – Estanys i Refugi d’Amitges
L’últim tram del dia era el més exigent: la pujada fins als estanys i el refugi d’Amitges (2.380 m). Ens esperaven uns 3 km més i uns 250 m de desnivell positiu. El camí s’enfilava fent ziga-zagues, però cada cop les vistes eren més espectaculars.
Quan finalment vam arribar al refugi d’Amitges, després d’uns 45-50 minuts de pujada des de Ratera, la recompensa va ser majúscula.
Davant nostre hi havia els estanys d’Amitges, envoltats de prats alpins i dominats per les famoses Agulles d’Amitges, dues torres de granit que s’alcen de manera espectacular.
Aquí vam aprofitar per dinar i descansar. Vam seure al costat de l’estany, treure els entrepans i recuperar forces. El refugi tenia ambient muntanyenc: excursionistes carregats de motxilles grans, famílies gaudint del dia i altres grups que aprofitaven per fer-hi nit.
El camí de tornada
Després d’una bona estona de descans, vam emprendre la tornada pel mateix camí. El descens sempre és més ràpid, però ens vam anar aturant als punts clau per tornar a admirar-los des d’una altra perspectiva: el silenci de l’estany de Ratera, la força de la cascada i, finalment, la grandiositat de Sant Maurici amb els Encantats al fons.
El retorn complet fins al Prat de Pierró ens va ocupar prop de dues hores i mitja.
Galeria de fotos
66 FOTOS
Clicar a la foto
Google Maps
Enllaços