Àrreu (Pallars Sobirà)

El poble va quedar inhabitat al anys 70 perquè l’única forma d’accedir era caminat. A meitat del segle XX les famílies que habitaven vivien del bestia.

Municipi: Alt Àneu
Província: Lleida
Altitud: 1.250m
Coordenades: 42°39’50.7″N 1°04’28.0″E
Població actual: 0 habitants
Any abandó: 1983
Edificis dins del nucli 9 sense us i estat regular
Últims registres de població:
– 1887 – 38 habitants censats de fet
– 1930 – 38 habitants censats de fet
– 1960 – 34 habitants censats de fet

La visita la vàrem organitzar conjuntament amb un altre pare (qui coneixia l’existència d’aquest poble i per on accedir) i els seus dos fills amics del meus. En vàrem desplaçar amb dos cotxes des del centre de MonNatura Pirineus ubicat a Son, en mig de les Valls d’Àneu, direcció el poble d’Isil per la carretera C-28 i després la C-147. L’inici del camí per pujar a Àrreu esta a 10,6 Km (15 minuts).

El camí s’ha de fer a peu es impossible accedir amb cotxe, a 2 km abans d’arribar a Isil, vàrem deixar els cotxes en el voral ampla d’una corba ( coordenades 42°39’53.6″N 1°04’51.8″E ), on no molestaven i vàrem retrocedir 200 metres caminant per la carretera fins trobar l’inici del camí ( coordenades 42°39’47.2″N 1°04’50.9″E ).

El primer que et trobes es un pont de pedra mig derruït, que creua La Noguera Pallaresa, al principi està indicat i el camí es fàcil de seguir, hi ha prats a banda i banda i les pedres que els delimiten ens faciliten per on hem d’anar. Mes endavant ja no es tan fàcil, el camí es va fent mes estret i molta mes vegetació, on hi ha punts que t’has d’aturar i situar-te una mica per seguir, visualitzant mentalment on esta el poble. El camí tota l’estona es de pujada suau , hi ha un desnivell de uns 150 m.

A uns 25 minuts a peu arribem a l’entrada del poble on trobem una casa derruïda, però hi ha altres al llarg del que semblava el carrer principal que estan en precarietat però senceres, entrem en algunes d’elles. Hi ha alguna que sembla que ha sigut habitada no fa molt per ocupes, per les parets pintades i alguna que altre “reforma”, d’altres entén plenes de deixalles. Podem veure a la façana de les cases quasi a la teulada i a les baranes dels balcons l’any de construcció.

Una anècdota, en el porticó d’una de les cases trobem la inicial i el cognom del Marc, el meu fill petit, d’algú que ha visitat el poble aquell mateix estiu.

Al final del carrer arribem a l’Església de Sant Serní (o Sant Sadurní) d’Àrreu, on encara conserva una de les campanes, restes dels altars, una pila baptismal i fins i tot un confessionari.

Tornem a l’entrada del poble i continuem pujant per un camí vorejant el Riu d’Àrreu, ens anem trobant algunes coses molt mes gran on nomes hi queden les parets. Es comenta que antigament el poble estava aquí mes amunt, però una allau va derruir les coses y van morir diverses famílies.

Separada del poble, a una 500 metres, hi ha la ermita romànica de la Mare de Déu de les Neus d’Àrreu. Va ser restaurada entre el juliol de 2012 y el setembre de 2013.

Un cop aquí vàrem girar cua i vàrem tornar als cotxes satisfets d’haver descobert un poble nou no habitat.

Posteriorment ens vàrem informar que les cases, tot i que estan abandonades, tenen propietaris dels antics veïns del poble o descendents i aquest mateixos veïns han estan molts anys de reivindicació  per fer un camí forestal per poder arribar al menys amb tot tarreny i poder restaurar el poble. A finals del 2018 una maquina va començar a obrir camí, els mateixos veïns han cedit part dels terrenys per poder aconseguir fer arribar el camí forestal al poble.

Galeria de fotos

81 FOTOS
Clicar a la foto

Google Maps

Enllaços

Àrreu, carretera perduda