Torres Venecianes de Barcelona
El 2014 per primer cop obre les portes d’una de les Torres Venecianes al peu de Montjuïc gracies al 48H Open House. El 2016 jo vaig aprofitar per fer la visita, ja que no es possible visitar-la de forma habitual, nomes en dates puntuals com els caps de setmana durant la celebració d’aquest festival.
Actualment son un dels monuments icònics de Barcelona, ubicades a l’inici de l’avinguda de la Reina Maria Cristina (Plaça d’Espanya) a Barcelona, una a cada banda de l’avinguda.
Després d’un concurs organitzat pel Ajuntament de Barcelona les torres es van construir entre el 1927 i el 1929. El concurs fou guanyat per l’arquitecte Ramón Reventós i Farrarons. Estan inspirades en el campanar de la catedral de Sant Marc de Venècia (d’aquí ve el seu nom).
Son dues torres de planta quadrada i de 44m d’alçada concebudes com a porta d’entrada per donar la Benvinguda als visitants de la Exposició Internacional de Barcelona del 1929.
Fidels als principis arquitectònics del moment, es van construir amb pedra artificial i obra vista, materials poc nobles.
Una vegada acabada l’exposició tenien que ser enderrocades, però com ha passat en altres llocs del mon on es celebrava aquesta exposició, es van conservar i ara és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local per la Generalitat de Catalunya, dins del Patrimoni Arquitectònic de Barcelona.
S’han restaurat dos cops, la primera va tindre lloc entre els anys 1987 i 1988. Posteriorment, durant molts anys van estar protegides amb un enxarxar per evitar fer mal als ciutadans de qualsevol despreniment, amb la segona restauració a finals del 2013 va permetre eliminat aquest enxarxat.
Actualment es pot visitar de forma esporàdica una de les torres, l’altre l’utilitza com a magatzem l’entitat d’obres publiques de l’Ajuntament de Barcelona com.
La visita va ser simple. Després d’hora i mitja de cua vaig poder entrar. L’accés es molt restringit, degut a que a la part superior nomes pot haver un número molt reduït de persones i el recorregut de pujada es molt llarg amb nomes una escala de 200 esglaons.
Un cop a dins, a la base de 7,2m d’intersecció quadrangular, ens van fer una amplia explicació sobre la creació e historia del recinte, que us resumeixo en els pròxims paràgrafs. L’edifici no compte amb cap part que no sigui de la pròpia construcció.
Seguidament vàrem pujar els 200 esglaons, passant per les diferents petites finestres, algunes d’elles amb reforços per evitar que augmentin d’amplada les poques esquerdes que hi han. Aquestes finestres son l’única fons d’il·luminació del seu interior.
Vàrem continuar fins arribar a la part superior separada amb una base per poder ser utilitzada com a mirador de la ciutat de Barcelona.
El mirador esta format amb una sèrie de columnes corínties amb cantonades sòlides emmarcades de baix a dalt amb una cornisa clàssica, el terra de fusta i la cobertura en forma piramidal formada amb planxa d’aram.
Ens van deixar un temps ampli per fer fotos i gaudir de les vistes.
Un cop gaudida aquesta estona tornem a baixar els 200 esglaons i la visita es va donar per finalitzada.
Galeria de fotos
17 FOTOS
Clicar a la foto
Google Maps
