Hostalric (La Selva)

En unes vacances atípiques gracies a la situació actual degut al COVID-19. Vàrem decidir fer turisme de proximitat i visitar llocs on segur no hagués molta acumulació de gent.

I així va ser, un dels llocs que vàrem decidir va ser Hostalric.

Província: Girona
Altitud: 189m
Coordenades: 41°44’53″N 2°38’10″E
Població actual: 4.139 habitants
Edificis a destacar:
– Castell d`Hostalric
– La Muralla

Sembla que el nom d’Hostalric prové de l’existència d’un hostal documentat des del segle XI al peu de l0anomenat camí Ral. La vila es trobava en un indret privilegiat situat en plena xarxa de camins catalans medievals, el que feia un lloc un emplaçament estratègic. Per aquesta raó aviat se li concediren favors reials com la celebració del mercat setmanal els dimarts a partir del any 1.242 on Jaime I el Conqueridor atorga al vescomte de Cabrera la llicència.

Hostalric s’aixeca sobre un turó d’origen basàltic entre la via romana i el congost del riu Tordera. Gaudeix d’una bona comunicació, la vila està situada al costat del riu Tordera i és una de les portes d’entrada al Parc Natural del Montseny. Girona i Barcelona es troben a 40 i 60 km respectivament, i a 30 minuts en cotxe.

L’accés per carretera es pot fer per l’autopista A7, amb sortida a Hostalric (sortida 10) o bé per la carretera C-35 (de Granollers a Girona). L’Eix Transversal es troba a poc més de 20 km del municipi (sortida a Arbúcies i enllaçant amb GI-552 fins a Hostalric) i la N-II a uns 15 minuts aproximadament (carretera GI-555 fins a Caldes de Malavella).

La idea va ser llevar-nos aviat per arribar a les 11h al Castell d’Hostalric, per fer la visita guiada un cop haver fet un bon esmorzar, i després d’haver dinar fer la Visita amb Clau.

– Visita al Castell de Hostalric –

A les 10:10 vam arribar a un descampat habilitat com a pàrquing. Actualment no es pot pujar al castell amb cotxe. Hi ha dues possibilitats per pujar caminant des d’aquest punt, la mes directe son unes escales habilitades amb uns troncs travesser per pujar a traves del bosc i a mes pots entrar per el túnel de l’antiga entrada inferior del castell. L’altre via de pujada es mes llarga però mes lleugera, es l’antiga carretera de pujada pels cotxes, avui dia tancada al transit per una barrera. Al Castell també es pot pujar des del centre de la vila, per l’entrada principal de l’antic castell medieval, on existien dues columnes al inici del camí, que actualment encara es poden veure clarament unes restes d’elles.

A les 10:45 érem al portal de Carros i Fossat amb les entrades a la ma (5€ per persona) i esperant a que la guia inicies la visita.

Érem 3 famílies i totes catalanes. Per que no es fes l’espera llarga vàrem visitar el Fossat, la cisterna i la entrada inferior, que son fora del recinte principal.

A les 11 en punt comencem la visita guiada amb amplies explicacions per part de la guia del Centre d’Interpretació del Castell. Vàrem començar per un audiovisual en una sala del Cos de Guàrdia.

Es tracte d’un castell medieval dels vescomtes de Cabrera construït sobre un turó de roca basàltica, del qual es té constància que al 1.145 ja hi existia una fortificació.

A partir del segle XVII el castell es comença a transformar per adaptar-se als nous temps i a les noves estratègies de defensa de l’època moderna.

El castell que ha arribat fins als nostres dies va ser construït al segle XVIII i un dels principals motius de la seva construcció fou per a mantenir el control sobre una gran via de comunicació com el camí Ral, a mitja distancia entre Girona i Barcelona.

El disseny original de la fortificació moderna d’Hostalric va ser obra de Francisco de Santa Cruz, enginyer militar al servei de l’arxiduc Carles, i les primeres obres de fortificació permanent van tenir lloc durant el 1.712 i 1.713 a conseqüència de la Guerra de Successió, i tot que les principals obre per deixar en condicions d’us van ser entre el 1.794 i 1.795, en el transcurs de la Guerra Gran.

Amb notable rellevància històrica durant la Guerra del Francès, on la vila va ser saquejada i incendiada per un exèrcit de 4.000 soldats, fou una de les últimes places que abandonares els francesos a l’estat espanyol.

Convertit en plaça forta militar fins el 1.929, a partir d’aquest any va caure en un progressiu deteriorament a causa del seu abandonament. Durant la Guerra Civil serví com a magatzem de munició i després de la guerra de refugi i habitatge de molts passants.

El 1.963 el castell i les muralles van ser declarats Bé Cultural d’Interès Nacional i es va procedir a la restauració d’una part, sota el mecenatge de mans privades.

Desprès del audiovisual i de les explicacions junt a una maqueta del castell, vàrem continuar visitant el Revellí, els diferents Baluards, sempre acompanyats amb les explicacions de la guia, el perquè aquestes formes, l’obra de tipus dent de serra, el tipus de pedra i la funció.

Vàrem seguir visitant els dos polvorins i un mirador on, mentre la guia ens explicava el setge del francesos que va patir la vila durant la Guerra del Francès, pudíem divisar uns vistes magnifiques de tota la vila. En l’explanada podíem veure l’escalinata que puja al pati d’armes i al Cavaller.

Seguidament vàrem entrar a la Galeria a prova de bomba, un dels espais més espectaculars del castell i un del més singulars de Catalunya, d’uns tres-cents metres de longitud , la qual consisteix la via principal de circulació entre la part baixa del recinte i el baluard Major. La galeria a prova de bomba garantia una circulació totalment a cobert, i s’hi van traslladar els serveis més vitals com la fleca o l’hospital, i fins i tot, algun allotjament de tropa durant els setges de la Fortalesa. Aquí és on durant la Guerra del Francès es va refugiar la guarnició de la fortalesa i uns veïns del poble, en total unes 1500 persones.

Vàrem arribar al punt mes alt al Cavaller i la Plaça d’armes. El cavaller es l’únic emplaçament que nomes es pot visitar amb la visita guiada, però desgraciadament no es podia veure perquè estan de restauració.

El Cavaller ocupa l’espai del l’antic castell dels Cabrera. En aquest lloc hi havia les casernes pels oficials, magatzems i habitatges del governador. En el 1.967 es va convertir en restaurant per fer celebracions, on fins i tot es pudia arribar al pati d’armes amb cotxe. Fins el 2.016 que finalitza la concessió a mans privades que s’havia fet 50 anys enrere, quedant en desús el restaurant. Durant el 2018 es va redactar el Pla Estratègic del Castell d’Hostalric, que pretén definir els usos de tots els espais del castell durant els propers anys i convertir-lo en un referent en temes d’interpretació del patrimoni d’època moderna.

Baixant ens troben en una part que es veu clarament derruïda, segons ens explica la guia, degut a la Guerra Civil espanyola. I un altre cop un mirador per poder contemplar la Vila, podem veure la Església de santa Maria, la torre dels Frares, i les torres d’Ararà i de Barcelona de les muralles.

Per acabar la visita ens dirigim al Portal dels Socors, antic accés principal a la fortalesa i camí de la Vila. El camí comunicava la vila emmurallada amb el castell. De fet, per accedir al castell des de la vila, calia passar també tres portes, cadascuna amb les seves obres defensives.

Una vegada fora del portal, des d’aquest punt són clarament visibles les columnes de pedra basàltica que mostren l’origen de l’antic castell medieval dels vescomtes de Cabrera, edificat sobre un antic volcà.

La guia en aquest punt ens mostra la peculiaritat de les pedres basàltiques i les seves formes. I ens mostra una part també derruïda degut a una explosió durant la Guerra Civil Española, una de les funcions per la que feien servir el castell era per guardar combustible i un dipòsit va explotar.

Un cop acabada la visita al Castell ens havíem guanyat un bon descans i una recarrega per poder continuar amb la Visita amb Clau de la tarda.

Agafem el cotxe i, com a la vila es impossible estacionar, anem cap a l’oficina de turisme, on just al darrera hi ha un pàrquing gratuït molt ampli, cobert i descobert, així ja ens oblidàvem d’ell fins l’hora de marxar.

Encara que hi havia poca gent i quasi res de turisme ens va ser una mica complicat trobar restaurant per dinar, ja que l’aforament d’aquests estava limitat a 50% i no anàvem amb reserva prèvia. Tot i així vàrem dinar i vàrem poder recarregar les bateries per la segona part.

– Visita amb Clau per Hostalric –

La Visita amb Clau, una visita ben original. Es tracta de fer una visita al recinte medieval d’Hostalric amb la clau de la vila perquè nosaltres siguem els principals protagonistes d’un recorregut al nostre ritme. Es tracta d’un recorregut que cadascú pot fer al seu aire, obrint i tancant els espais visitables tot passejant per la vila emmurallada.

La visita comença a l’Oficina de Turisme (3,5€ per persona), on en donen una clau i un full de ruta que es ajudarà a conèixer els racons més singulars i significatius de la vila medieval d’Hostalric.

El primer lloc on ja em d’utilitzar la clau i una targeta per obrir el llum (que també ens la donen junt amb la clau) es la Torre dels Frares Davant de l’ajuntament i al costat de l’oficina de turisme. Es tracte d’una de les construccions medievals mes importants d’Hostalric. La torra fa uns 33 metres d’alçada i te tres plantes i un mirador. Cronològicament data del segle XIII i es troba fora del recinte emmurallat. Rep el seu nom del convent que tenia davant, l’actual ajuntament.

Un cop dins podem agafar un ascensor que ens portarà al mirador on es pot veure unes vistes espectaculars de la vila.

Nomes sortir de la Torre en trobem l’Ajuntament, antic convent de monjos de l’ordre de Sant Francesc de Paula, fundat a l’any 1.610.

Continuat Raval amunt arribem a la Plaça dels Bous, des d’on es pot gaudir d’una bona vista del castell. En aquesta plaça, situada al principi del carrer Major, hi havia durant l’època medieval el portal de Girona, i era on s’acabava el recinte emmurallat i el nucli urbà. Les diverses fires de bestiar que s’ho celebraven al llarg de l’any van donar aquest nom a la plaça.

Agafem el carrer Major, al llarg de tot el carrer hi ha nombroses cases pairals construïdes sobretot a finals del segle XIX i principis del XX. A tot el carrer, algunes de les plaques in hi figuren els números de les cases, duen a sota una inscripció “capità”, “coronel”, “jefe”, que donen un ambient militar, pertanyen a l’any 1.854.

Entre els edifici 26 i 28 hi ha l’escut dels Cabrera i una creu que probablement era el símbol de l’antic hospital.

En els números 40-42-44, va haver-hi un hostal. Aquí va viure-hi una temporada, durant l’any 1.856, l’escriptor Serafí Soler “Pitarra”, el qual va anar a Hostalric fugint de l’epidèmia de còlera que s’havia declarat a Barcelona. Aquí va escriure el seu primer drama titulat “La pubilla d’Hostalric”

Passem pel Portal de les Hortes, es troba a la part mes antiga de la vila emmurallada i és l’únic dels quatre portals que es conserva tal i com era originalment.

Agafem el carrer Verge dels Socors o carrer de les ànimes com era anomenat antigament, ja que era el camí que feien els seguicis mortuoris per anar a l’església. Una mica d’ajuda si que ens ves anat be per la pendent del carrer.

Un cop arribà a l’església parroquial de Santa Maria fem una breu parada obligada per recuperar-nos de la pujadeta.

No vàrem entrar al estar tancada. La data mes antiga de que es te informació es del any 1.280. L’edifi actual es va construir al segle XV, d’estil gòtic.

Reprenem la ruta tornant al carrer Major, on trobem just davant pel carrer que estem anant, Carrer Nou, una porta de reixa per accedir al camí de ronda de les muralles, aquí tornem a fer servir la clau per accedir.

El recinte emmurallat, que segueix el traçat del camí Ral, data del segle XIV. Se’n conserven uns 600 metres i va ser construït amb la pedra basàltica extreta del turo del castell. El camí de ronda comunicaven les torres i se’n conserven deu, incloses la del convent i la del Frares, que formaven part d’un recinte exterior.

Després de pujar unes escales, just davant es trobem la Torre d’Ararà. Obrim la porta amb de nou amb la Clau proporcionada i accedim mitjançant l’escala que hi ha en el seu interior a dalt de tot de la torre.

Aquesta torre és una de les més ben conservades de tot el recinte emmurallat i amb 22 metres d’alçada és la segona torre mes alta. Està coronada per un joc de merlets. Fins el 1.933 va tenir un cos d’obra afegit al damunt, a l’interior del qual s’hi ubicava la presó. Considerada com la torre més noble de tot el recinte, inicialment va servir de vigilància i defensa.

Sortim de la torre, tanquem la porta amb clau, i agafem el camí de ronda cap a l’esquerra, fins la torre Baylina, prenen cura en pujar els esglaons ubicats al exterior de la torre per pujar a la part superior.

Després de gaudir de les vistes tornem a baixar amb cura i agafem de nou el camí de Ronda per on em tornat, passem per de nou per davant de la torre d’Ararà i seguim fins arribar al portal de Barcelona que passarem per damunt. Passem pel costat de la torre de Barcelona, aquesta no es pot visitar per dins, ja que es fa servir com a magatzem de material dels serveis de conservació de la muralla.

Ens trobem amb un reixat que obrirem per sortir del camí de ronda i ens dirigim cap a la  Cova del Relliguer, que està a uns pocs metres baixant de la torre de Barcelona en direcció al carrer Major. Si ens fixem be, en el descampat on ens trobem es l’inici del camí de la Vila per pujar el Castell i es podem veure les dues torres del inici del camí.

Ens va costar una miqueta obrir el reixat, però ho vàrem aconseguir. Un cop a dins encenem el temporitzador de la llum i en precaució amb el terra relliscós baixem els 26 metres de llargada a una profunditat de 6 metres.

Excavada directament a la gresa, es creu que podia haver estat un lloc de reunió de famílies jueves. Un passadís ens condueix a una sala petita i girant a la dreta un altre passadís en porta a una altre sala mes gran.

Ja sortint de les coves i haver tancat el reixat amb clau ens dirigim al carrer Major per poder passar per sota del portal de Barcelona i poder veure’l en deteniment.

El portal de Barcelona era una de les quatre entrades a la vila emmurallada. Com el seu indica donava pas al camí que venia de Barcelona i just pel seu costat hi passava l’antic camí Ral.

A principis del segle XX va desaparèixer l’arcada original i el 1.969 es va refer una mica mes endarrere d’on era originalment. Igualment que les muralles, també està construït amb pedra basàltica.

I aquí acaba la visita, tornem la clau a l’oficina de turisme i abans de marxar fem una cervesa ben freda al bar d’en Manel al carrer Major.

Galeria de fotos

131 FOTOS
Clicar a la foto

Google Maps