Festival Llum BCN 2020

El cap de setmana del 14 de febrer es va celebrar el Festival Llum BCN amb conseqüència de les festes de Santa Eulalia, la festa major d’hivern de Barcelona.

Per segon any consecutiu es celebren en el barri del Poble Nou, concretament la zona de Barcelona @22.

25 instal·lacions de professionals, 23 artistes professionals d’arreu del món i també amb la participació de 17 escoles d’art, disseny, il·luminació i arquitectura de la ciutat. Amb el principal protagonista: la Llum. Un museu a l’aire lliure. Una oportunitat per gaudir de l’art i fer vida al carrer.

Vàrem anar el divendres pensant que hi hauria menys gent, però no va ser hagi, hi havia cues per totes les “performances” interiors.

El punt de trobada i inici, el museu de Disseny Hub Barcelona, aquí vàrem fer les primers cues per veure les dues instal·lacions artístiques ubicades en el mateix museu.

Jo anava preparat amb la APP, novetat d’aquest any, creada per l’organització. Amb ella podies consultar informació de cada instal·lació, separar-les per projeccions, instal·lacions, instal·lacions d’escoles, performances, i a mes et permet fer rutes.

Per altre banda el meu cosí anava amb la seva “APP”, creada per ell mateix, amb ella teníem tots els -baretus- per poder sopar alguna cosa per la zona.

Per venir a un esdeveniment d’aquests tipus has de tenir una ment oberta, en la majoria de les instal·lacions necessiten una temps per deduir que vol transmetre el autor, es un desafiament els nostres sentits. En la majoria et quedes fascinat nomes entrar, però et preguntes -i això que vol dir-, al cap d’una estona comences a deduir alguna cosa, o al menys t’ho imagines i així et quedes satisfet…

Tots els espectacles combinen efectes lumínics, sons o música i molta creativitat. Un experiment col·lectiu que convida al vianant a explorar noves formes de participació i convivència en al paisatge urbà.

La següent instal·lació era a mes molt curiosa. Era una instal·lació interactiva treballant el directe, i de forma manual, amb la llum i el color. A la façana del edifici abandonat es projectava el que els assistents manegaven amb unes màquines movent tites que anaven rajant segons el ritme de la música. Un espectacle participatiu, on els artistes mostraven els seus processos creatius i la seva manera d’entendre la llum i el color, només amb mètodes manuals i analògics.

Vàrem estar passejant i mirant instal·lacions que no tenien molta cua, fins que la panxa començava a fer sorolls. Llavors vàrem fer us de l’APP dels -baretus-. Era tard però estaven tots oberts, la majoria tots plens de gent. Finalment vàrem intentar-ho en el —– estava també molt ple i l’hora que era no tenien de tot. Un cambrer molt atent ens vas dir si no teníem cap problema ell tampoc i ens feia un lloc, així va ser i vàrem sopar unes tapes delicioses, quasi les vàrem provar totes, això si sense pa, no quedava pa.

Després de sopar cap a cas, ja estaven les instal·lacions tancades. Ens vàrem deixar de veure moltes “coses”, però va valdre la pena la petita mostra que vàrem veure.